E
n uns temps en què es qüestionen moltes de les inversions fetes per les administracions públiques al llarg d'aquesta etapa democràtica, convé ser prudents i no posar-les totes en el mateix calaix. Massa sovint els mitjans de comunicació ens mostren equipaments "faraònics", construïts en molts pobles i ciutats, com a exemples del que no era lògic fer. D'aquí a considerar que aquestes obres són les que han arruïnat molts ajuntaments, només hi ha un pas.
El mateix passa, a un nivell més elevat, obres fetes per governs autonòmics, en les quals podem veure aeroports sense avions, ciutats de la cultura, impossibles d'acabar ni posar en funcionament, trams d'AVE per estrenar, autopistes que no porten enlloc, etc, etc. Com en tot, és cert que alguns governs autonòmics, locals i el mateix govern central han impulsat projectes inviables, il·lògics, esperpèntics o fruit de la megalomania del president de torn. Com en tot la realitat s'acaba imposant, i si no hi ha una base fonamentada per disposar d'un equipament determinat, aquest està condemnat al fracàs.
Si això és cert, no ho és menys que durant els trenta-quatre anys de democràcia municipal, els pobles i ciutats s'han omplert d'equipaments i infraestructures d'una clara necessitat i funcionalitat. Mirem aquesta general realitat, i no la vulguem tapar amb unes quantes desgraciades iniciatives, en llocs molt concrets, i per part de governs molt determinats, siguin del partit que siguin. Una d'aquestes clares realitats és el Teatre Kursaal de Manresa. Un projecte costós de planificació, realització, execució i posada en funcionament que ha quedat plenament justificat i amortitzat pel servei que dóna a la col·lectivitat, manresana, bagenca i de la Catalunya Central, com a mínim.
Quan es critiquen grans obres, sempre hi ha el perill que algú es passi de rosca i hi vulgui incloure equipaments indispensables per al territori que han de "cobrir". En els temps que corren és fàcil criticar-ho tot, però el cert és que la cultura mereix el qualificatiu de servei bàsic, com altres lligats a la salut, a l'educació o als serveis socials. El servei que dóna el Kursaal és fonamental des de tots els punts de vista, perquè ha acostat la cultura en el seu sentit més ampli a tots els ciutadans del seu entorn territorial. Ha permès assistir a actes molt diversos a milers de persones que no podien anar a Barcelona a consumir cultura. Ha facilitat que Catalunya, a nivell cultural, ja no sigui només Barcelona sinó que hi ha vida fora d'ella. Amb vuit o deu Kursaals Catalunya ha esdevingut plural, propera i fàcil consumidora de productes culturals de primera necessitat.
Així, doncs, els diners invertits en el teatre Kursaal de Manresa, com altres grans teatres del país escampats per tot el territori, han estat molt ben aprofitats. I el diner posat per fer-lo funcionar esdevé profitós i rendible, des del punt de vista ciutadà. No tot s'ha de comptar amb diners, sinó amb millores de la ciutadania, de la cultura i la diversitat. Si algú, en el seu moment, tenia dubtes sobre si calia un gran equipament com aquest, al cap dels anys transcorreguts pot comprovar que els dubtes s'han esvaït. Si una capital vol exercir com a tal, ha de disposar de les eines necessàries. I les administracions les han de fer factibles, raonables i adequades. Aquest equipament és un exemple de com el país s'ha de dotar territorialment d'elements essencials en matèria cultural, però també esportiva, de lleure, etc. Per molts anys.
