A

final d'aquest mes d'abril es publicarà al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la versió definitiva sobre el Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic, Arqueològic, Paleontològic, Geològic i Paisatgístic de Manresa, després que el 5 de desembre del 2012, la Comissió Territorial d'Urbanisme de la Catalunya Central hi donés la seva conformitat. El nou pla de protecció del patrimoni es va portar a terme sota la direcció de l'arquitecte barceloní Antoni Vilanova, amb una comissió de seguiment bàsicament formada per la historiadora Mercè Argemí i els tècnics de l'Ajuntament de Manresa, els arquitectes Quico Mestres i Josep Torras. L'equip de treball que es va encarregar del dia a dia estava format pels també arquitectes Anna Camps i Eugeni Llaneras, l'advocat Ramon Besora, l'arqueòleg Marc Cucurella i l'historiador Lluís Virós, que va acabar redactant a la pràctica bona part de les fitxes històriques. Pel que fa al patrimoni protegit en l'àmbit geològic se'n van encarregar especialistes de la UPC.

En l'actualitat, el catàleg protegeix un total de 429 elements, amb 356 de físics als quals cal afegir quinze fitxes agregades que fan referència als cinc refugis antiaeris, les vuit rescloses del riu Cardener, i dues fitxes dobles pel que fa a la zona dels Comtals i del generador d'electricitat de la carretera del Pont de Vilomara, que constitueixen un total de 371 elements classificats en 10 categories, mentre que el catàleg del 1985 contenia uns 100 edificis o elements protegits en 8 categories, als quals s'havia afegit un inventari de 53 elements que no protegia de manera efectiva els edificis. Per tant, s'ha multiplicat per 2,5 el nombre d'elements protegits i només per això ja és un pla de protecció del patrimoni molt més efectiu. Les principals novetats del nou Pla de Protecció del Patrimoni o Catàleg són sense cap mena de dubte: la introducció d'elements de dues noves categories: els fronts edificatoris o conjunts de façanes d'un mateix carrer, i els comerços.

Així com també l'augment significatiu d'elements en totes les categories, però, en concret, s'han incorporat indústries edificades en diferents moments del segle XX, edificis residencials urbans també de la segona meitat del segle XX; els refugis antiaeris que es conserven a la ciutat, el conjunt de recloses i de canals industrials del terme de Manresa, així com elements de paisatge com barraques i parets de vinya. No ens podem oblidar tampoc de la incorporació d'exemples d'habitatges per a obrers i, finalment, les zones d'expectativa arqueològica de la ciutat. En conjunt, aporta una protecció efectiva del patrimoni que es troba dins del terme de Manresa i és prou flexible per permetre la conservació (amb modificacions, si s'escau) de la majoria del patrimoni per tal que Manresa millori la seva percepció patrimonial i, si cal, la seva autoestima.

En relació amb el pla del 1985, cal remarcar que el nou catàleg incorpora l'arquitectura urbana de la postguerra, amb edificis de funcionalisme franquista com ara la façana de Correus o el racionalisme arquitectònic dels anys 60, així com molt especialment la proposta molt encertada per tal que el saló de plens de l'ajuntament de Manresa, on l'any 1892 es van celebrar les Bases de Manresa per a una constitució regional catalana, sigui considerat un bé d'interès nacional. El juliol del 2012 l'Ajuntament local va fer una segona aprovació provisional del catàleg després que s'hi haguessin incorporat les al·legacions corresponents, que provenien bàsicament dels responsables de la fàbrica Pirelli, ja que s'havien catalogat la majoria dels seus edificis i ells volien un canvi d'usos, inicialment per poder vendre per fer-hi habitatges. Però els tècnics no els ho van posar fàcil i en esclatar la crisi econòmica ja no sortia a compte la venda i per tant s'ho van quedar com a magatzem logístic. Es van acceptar algunes modificacions per la necessitat que hi puguin circular camions de gran tonatge. Personalment, em sap greu que l'edifici de ciment armat de la central elèctrica de la plaça dels Dolors dels anys 1916-17 només tingui protecció documental o que es puguin ensorrar les cases baixes del carrer Poeta Mistral. En canvi ha estat bé que s'hagi salvat l'antiga fonda del Comerç del carrer Jaume I. Després de 34 anys de democràcia municipal, es pot dir que finalment s'ha fet una bona feina.