L

'avantprojecte de llei de governs locals de Catalunya concreta voluntats polítiques llargament anunciades al programa electoral de CiU i llargament ajornades. No hi ha, per tant, grans sorpreses, ni la transformació del país que s'hi prefigura no augura grans canvis de fons. La novetat més important que introduirà en el mapa administratiu del país és la desaparició dels consells comarcals, que perdran la seva dimensió política, eliminaran els càrrecs polítics remunerats i es convertiran en consells d'alcaldes amb funcions molt delimitades, variables segons el territori i amb un sistema de vot ajustat a la població. La filosofia general de renovació dels consells es perfila correcta, però queda molta feina per fer en l'afinament de com es concreten aquestes pautes generals en la realitat. L'avantprojecte traça un mapa amb municipis, als quals s'anima a fusionar-se, consells d'alcaldes, vegueries i govern de la Generalitat. Pel que fa a les vegueries, és notable que, si més no, es manté la voluntat teòrica de crear-les i es referma aquesta voluntat amb la decisió de canviar el nom de les actuals diputacions pel nom de vegueries. No serà correcte dir que la Generalitat transforma les diputacions en vegueries. Cal cenyir-se estrictament a un canvi de nom de valor estrictament simbòlic. És millor que res, però és realment poc. Sí que és valorable que es manté el futur mapa de set circumscripcions previst a l'Estatut, si bé en cap moment no es diu que el mapa no pugui ser modificat quan, arribat el moment, es produeixi un veritable desplegament, si és que acaba arribant. El punt més sorprenent és que la nova llei crearà obstacles per a la constitució de noves comarques, per bé que la desaparició dels consells polítics l'hauria de facilitar. La comarca serà un nivell administratiu sense burocràcia, autogestionat, i per tant no sembla que calgui posar entrebancs als territoris que han aspirat tradicionalment a consti-tuir-ne una, com el Moianès o el Lluçanès. Exigir una població de 15.000 habitants, i la pertinença a una única vegueria, no sembla necessari en absolut si, com en el cas del Moianès, el projecte està madur i és viable.