L
'existència de poblets, ravals, sagreres, hostals i colònies industrials als voltants de termes municipals de ciutats grans són el resultat de l'evolució del poblament a redós de l'activitat econòmica -sigui agrària o industrial- i de les xarxes de camins. Tradicionalment, el creixement de les ciutats catalanes ha seguit un cert ordre des del centre cap a la perifèria. En el cas de Manresa, en les darreres dècades, el barri vell ha viscut un èxode irreversible de gent cap a les zones més elevades, més assolellades i de nova urbanització de la ciutat; un procés que només s'ha aturat per l'aportació de la recent immigració. A més, mentre la universitat i els joves s'enviaven al nord, s'abandonaven els carrers vells de la ciutat antiga i s'enterraven les inversions sota el formigó de reformes ineficients. El mal ja està fet, però ens cal revertir aquesta tendència per repoblar i conquerir de nou el centre històric de la ciutat, atraient persones i béns, aportant llum i esperança a la vitalitat del barri.
Ara, però, sense les misses de pressupostos farts caldran actuacions de detall com anuncia el govern (incentivant el comerç o fent més llum en alguns carrers, per exemple); però també caldrà pensar en estratègies d'intervenció més estructural com les que pot aportar el nou pla d'ordenació urbana de la ciutat (POUM). Per això, just ara, quan hem de pensar la ciutat futura i quan el barri bell s'esmicola, és quan pren sentit reflexionar sobre l'ordre de prioritats i pensar en qualsevol alternativa possible.
La crisi -paradoxalment- només ho facilita: quan es toca fons tot és replantejable. Ara és el moment de preguntar-se per què no invertim la tendència secular d'expandir-nos cap enfora per recloure'ns cap als orígens. És evident que nuclis històrics com Viladordis o les Ferreres atresoren una secular identitat i raó de ser com a assentament humà al voltant del regadiu o de la vinya; però avui no és sostenible ni pràctica una ciutat feta de múltiples barris i urbanitzacions amb infraestructures i serveis dispersos (una parada de bus al Guix, la recollida d'escombraries a Miralpeix, l'escola al Xup, l'accessibilitat a peu a Sol i Aire, Tres Creus o Sant Pau, la Guia rere l'estacióÉ). Els faríem ara de nou tots aquests barris o repoblaríem un barri bell que es queda sense gent i esdevé perifèric? Què passaria si la gent de la Guia vingués a viure al centre històric? Doncs que no s'haurien de desplaçar per comprar el pa o dur els nens a escola i al centre seríem més veïns. Hi sortiríem guanyant tots i seríem més eficients com a ciutat.
Per altra banda, si la Guia -i la seva capella- quedessin lliures dels edificis d'habitatges actuals el lloc recuperaria el seu valor simbòlic com a porta d'entrada a la ciutat i dignificaria la façana històrica (encara que les cases de la Reforma i l'edifici dels jutjats la tornin a malmetreÉ). Una manera de pensar la ciutat del futur també pot ser tornant enrere, desconstruint-la.
