U
n any més -i ja en són 82- som a punt de viure el dia del llibre que, des del 1931, s'escau per Sant Jordi. Val a dir que en les anteriors cinc edicions s'havia celebrat el 7 d'octubre. No descobreixo res de nou si apunto que es tracta d'un fenomen cívic, social i cultural de primera magnitud, únic al món. Catalunya en aquesta jornada s'aboca al carrer per viure una típica diada primaveral on el llibre és l'autèntic protagonista, acompanyat, això sí, per la nota de color que li donen també les parades de roses. No sabem què és el que ens porta a tots plegats a situar el llibre com a protagonista principal. Gent de totes les edats, lectors empedreïts, ocasionals i, fins i tot, aquells a qui no agrada llegir sentim la necessitat d'adquirir-ne algun. Aquest dia toca! Sigui com sigui, es tracta d'un costum prou arrelat que ens permet un contacte directe i franc amb la nombrosa xarxa de llibreries existents arreu. Un autèntic luxe i un actiu que cal preservar, inexistent en altres indrets. I enguany d'una manera especial perquè la recessió del consum en general ens castiga també amb força. En un país on els índexs de lectura són relativament modestos, Sant Jordi esdevé un autèntic miratge i una vàlvula d'escapament per a que el sector agafi energia de cara a la llarga travessa que suposen els mesos següents. No és, evidentment, el millor dia per escollir amb tranquil·litat les nostres lectures: establiments llibreters plens com un ou i parades col·lapsades a les hores punta, professionals que no donem l'abast a l'hora de servir els clients, excés de protagonisme mediàtic envers uns determinats títols... Però, tant se val! És Sant Jordi i cal complir la tradició. I, encara que molts llibres obsequiats no seran mai llegits, ben segur que és una manera excel·lent de tastar els valors de la lectura de manera transversal. Però dit això, cal afegir també que es produeixen algunes actituds força curioses per part de determinats personatges que aquest dia volen passar per ser un bons lectors, però que la resta de l'any en passen olímpicament. És clar, llegir dóna prestigi. De fet, res de nou. Si mirem enrere ho veurem clarament. Apropar-nos de tant en tant als clàssics ens permet comprovar que no és pas un fenomen nou. Acabo de trobar una obra del segle II abans de Crist, escrita en llengua grega per Llucià de Samòsata, Contra un ignorant que comprava molts llibres. Traduït per Sergi Grau i editat recentment per Adesiara, aquest volum ens acosta al cas d'un personatge d'aquella època que pretenia passar per intel·lectual, sense ser-ho; només adquirint llibres dels quals no entenia un borrall del que s'hi deia. És, per altra banda, molt recomanable la introducció d'aquesta edició, un resum excel·lent per conèixer com era el món del llibre a l'antiguitat grecoromana.
