S

embla que la nova federació entre la FUB (Fundació Universitària del Bages) i la UVic (Universitat de Vic) serà un fet a partir del proper 25 d'abril, per exprés desig d'Andreu Mas-Colell, conseller d'Economia de la Generalitat de Catalunya, segons ha confirmat també Antoni Castellà, secretari d'Universitats. Aquesta no és una qüestió nova sinó que ja se l'havia plantejat seriosament el tripartit. Fa quatre anys hi va haver contactes seriosos entre els alcaldes de Manresa, Josep Camprubí, i de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, que ja van arribar a un preacord per tal d'ajuntar les dues universitats. Des de fa uns anys la filosofia oficial passa per deixar de banda les universitats petites, també conegudes com de proximitat, ja que es considera políticament que no tenen futur, i sobretot, cada vegada és més clar que no hi ha diners públics per fer una universitat a la cantonada de cadascú. Per tant, s'opta per les grans universitats, i, si no, per aquelles que tenen capacitat d'especialització. Quins problemes o incògnites planteja una federació entre les universitats de Manresa i Vic? D'entrada, la UVic ha fet molta inversió en màrqueting i vol conservar el nom, Manresa prefereix el nom d'Universitat de la Catalunya Central o Interior, que Vic no accepta. Hi ha diferències financeres essencials, ja que funcionen com a models gairebé antagònics: el de la UVic el podem definir com expansiu amb pèrdues fins al punt de no ser rendible. En canvi, la FUB manresana es basa en l'oferta i si una carrera no té més de 30 alumnes per classe no es fa. És el que va passar, per exemple, amb l'Escola Universitària d'Administració Pública, que mentre va rebre aportacions o subvencions de Caixa Manresa i de l'Ajuntament de la ciutat i va ser rendible amb més de 30 alumnes va funcionar, però més tard va ser clausurada. La FUB ha funcionat fins ara com una petita empresa sense estirar més el braç que la màniga. Ha apostat per la Fisioteràpia, perquè hi havia poques escoles a l'estat; per Infermeria, quan els altres llocs estaven saturats; i per l'estudi de la Logopèdia i la Podologia. Van crear un àmbit sanitari, però sense poder ser òbviament facultat. Pel que fa a les Ciències Socials, han afavorit les empresarials que s'han anat mantenint al llarg dels anys. Aquesta política ha permès que treballadors estudiants del Bages, Berguedà i Solsonès, entre d'altres, hagin pogut estudiar a la tarda, estalviant-se temps en poder fer un fàcil desplaçament fins a la capital del Bages. La nova federació planteja moltes incògnites: els estudis d'infermeria, fisioteràpia i administració d'empreses estan doblats. S'acabaran ajuntant? Què faran amb els professors? Quan se'ls informarà oficialment? Fins ara, la FUB està adscrita a la UAB i amb la nova federació l'Autònoma perd el seu cànon. Té el mateix prestigi un títol de la UAB que un de la UVic? Què passarà amb la Biblioteca gestionada per la UPC però mancomunada amb la FUB?... Es parla de federació amb finances separades i el manteniment de l'autonomia financera. Però en el fons, UVic (i també la Generalitat?) busca a la llarga la fusió per absorbir el dèficit, mentre que la FUB vol continuar no essent deficitària. Aquest és el quid de la qüestió. Mentre la FUB pot presumir d'un bon finançament i de la qualitat dels seus estudis empresarials, els de la UVic tenen mala fama i estan poc valorats acadèmicament. Tècnicament potser sí que és millor que les dues universitats estiguin unides, però per què es vol realment la fusió? Per fomentar la recerca? La resposta és rotundament no, ja que ni la FUB ni la UVic pràcticament no en fan ni tenen els mitjans per poder-ne fer. Aleshores, es tracta de racionalitzar la forta despesa de la UVic, per dir-ho suaument, encara que sigui a costa de la desaparició del muntatge universitari manresà?, com ha passat recentment amb Caixa Manresa, on els seus responsables han enganyat subtilment tota la població? Esperem que una vegada més l'interès d'uns pocs no posi fi a la il·lusió dels que abans, i fins ara, han fet una bona feina.