A

rran del funeral de Marià Pardo Barreda aquest 11 de maig passat a l'església de Crist Rei, de qui estic completant una breu ressenya de propera publicació, em van venir a la memòria alguns records del personatge relacionats amb la seva persona i la seva activitat professional. Recordo que en anunciar la mort del Marià a la meva dona, se'n va lamentar profundament i va exclamar: "l'apreciava molt sobretot per la seva capacitat per fer-me riure". Marià Pardo va ser un dels emprenedors més importants dels anys 60 a Manresa que, sense provenir del món del llibre, va aconseguir muntar un negoci de llibreria plenament professional que s'ha consolidat malgrat la crisi i amb una editorial pròpia que, entre altres coses, va fer possible l'edició dels llibres sobre la Història Gràfica de Manresa. Arran de la publicació del primer volum dedicat a la República, el popular metge Fernando Pastor, després pintor de paisatges i tota la vida un falangista acèrrim, li va recriminar la publicació de la història de la República a Manresa, ja que no estava d'acord amb el seu contingut. Recordo que vaig dir al Marià: "només faltaria que a un feixista com ell li hagués semblat bé el contingut del llibre". Al cap d'uns mesos ho va entendre perfectament.

Ja que parlem de Fernando Pastor, fa uns dies, en un dels molts actes que es fan d'exaltació de la figura d'Amat Piniella, l'escriptor, professor i amic Lluís Calderer recordava els fets que van succeir el 2 de gener del 1960 a la plaça de Sant Domènec de Manresa, quan Pastor increpà Amat, en una mena de fira, quan estava signant exemplars d'un dels seus llibres. Pastor el va titllar de "rojo separatista" i li va recriminar la seva significació política durant la República, en què fou el secretari particular de l'alcalde Francesc Marcet, d'Esquerra Republicana de Catalunya, i el va convidar a no trepitjar més la ciutat. L'escriptor manresà Josep Tomàs Cabot, en una entrevista de l'any 2005, recorda perfectament com Amat li va signar un dels exemplars d'El Casino dels senyors, quan d'incògnit es va presentar en aquesta fira que tenia lloc a la plaça de Sant Domènec. Però el seu record sobre els fets és molt efímer, tant, que el bon jan del Tomàs parla de la presència de dos individus franquistes que el van increpar, però no recorda qui eren. Pensem que als anys 60 el metge Pastor era tota una celebritat a Manresa, conegut i popular, fins i tot més que el policia Valiente, de manera que es fa molt difícil pensar que no l'hagués reconegut. No hi ha dubte que era a la plaça, però és possible que tan sols recordi una part d'una situació que es podia haver donat abans del greu incident protagonitzat pel doctor, ja que tot seguit de les serioses amenaces -estàvem en plena Dictadura- Amat va decidir marxar corrent amb el tren de la Renfe cap a Barcelona.

I és que, segons alguns testimonis, hi va haver violència física: l'any 1983, Jacint Carrió em va explicar la seva versió dels fets, segons l'hi havia explicat el seu bon amic Miquel Arpa, present al lloc dels fets, on el falangista hauria propinat una forta bufetada a l'escriptor enmig de crits i amenaces. Un temps després, el bon periodista Josep M. Pintó, en el transcurs d'una molt llarga entrevista, em va explicar la versió dels fets des del punt de vista del mateix Pastor. Confirma que li va donar un cop de puny i que el va acollonir de tal manera per tal que mai més no tornés a Manresa. El periodista descrivia Pastor com un falangista acèrrim i fanàtic, venjatiu i amb gran influència política, ja que estava ben relacionat amb la majoria de governadors civils de l'època. Dos exemples: va aconseguir la destitució de l'alcalde Moll per haver permès el monument a la sardana a la plaça de Cots, i l'alcalde Soldevila m'havia explicat personalment que el metge li havia posat totes les traves per apartar-lo de la primera línia política.