E

ntitats i organitzacions es reuneixen a l'Ateneu Popular La Sèquia en un edifici que ha estat tancat i deixat de la mà de Déu durant gairebé una dècada per una institució religiosa, les activitats ja comencen a omplir una programació que vol ser densa sense perdre qualitat, l'edifici és viu!

La PAHC hi organitza reunions setmanals, entitats vinculades a diferents aspectes culturals i socials fan i han fet les seves reunions, amb la qual cosa s'aconsegueix l'objectiu de posar el local al servei de les entitats de les persones que no disposen d'un espai propi on desenvolupar la seva activitat.

Sabem que la lògica liberal s'assenta més sobre la base dels aspectes procedimentals per aquest tipus de centres. Sabem, també, que una gran part de la ciutadania es troba actualment molt còmoda dins d'aquest centre social i li és indiferent la lògica procedimental, que en molts aspectes promou i consolida l'allunyament de les persones mitjançant la seva lògica de propietat dels espais privats i abandonats.

Les decisions polítiques i de justícia massa vegades són allunyades de la realitat social de la ciutadania. Això ho estem veient cada dia amb la quantitat d'habitatges buits i els desallotjaments de famílies sense recursos, cosa que des de qualsevol punt de vista ètic és una vergonya. La concentració i acaparament de terra i edificis per part de lobbies de diferents tipus i la manca de sensibilitat social de part de la classe política produeixen aquestes situacions.

Fan falta ateneus com l'Ateneu Popular La Sèquia. L'ateneu La Sèquia s'ha pensat com un espai d'emancipació. Un espai de llibertat on l'educació és una les eines principals. D'aquesta manera i davant la situació actual, aquest espai no pot estar amenaçat, ha de mantenir-se al marge de l'especulació burocràtica. L'ateneu La Sèquia és un espai plural que vol articular-se com una eina de pensament cooperatiu al Bages. Per això miro la seva possible pèrdua com una gran injustícia, ja que és una eina fonamental d'emancipació social (en aquest tipus de situacions sempre es pot arribar a un acord).

És en la gestió pública d'àmbit local on, per la seva proximitat a la ciutadania, més clarament podem observar com la democràcia ha prioritzat el principi de participació social i li ha donat un paper merament subsidiari, davant del qual regularment es troben els responsables de l'àmbit local, i la majoria de vegades aquestes experiències de participació s'han vist i es veuen reduïdes a una funcionalitat merament instrumental. Els ateneus tenen una forma de participació que moltes vegades poden ajudar a complementar la manca de participació social de la ciutadania amb la seva localitat que en gran part és el que està fent l'ateneu La Sèquia.

Els ateneus han estat bressol per a la cultura i espais de trobada i d'oportunitats que necessiten. Els ateneus representen una opció per a un temps de lleure formatiu, no individual sinó sempre en col·lectivitat, una actitud positiva per millorar la realitat de compromís d'esperit de treball, de sensibilitat, de projecció personal i de construcció d'un projecte comú.

L'ateneuisme forma part de la contracultura popular, lligada al moviment obrer des de final del segle XIX, i el segle XX. Els ateneus van ser sempre l'espai on es va desenvolupar una cultura popular crítica i alternativa al sistema imperant. Llocs de creativitat i de formació, espais lliures moltes vegades autogestionats i quasi sempre crítics amb el sistema. Els ateneus, molts amb més de 150 anys d'història, han estat i són, sens dubte, motor de vida social, cultural i fins i tot política al nostre país. Els ateneus han estat la base de moltes coses i tenen futur, ara la qüestió és mantenir-los.

El compromís, el canvi, ha de ser de tots, de molts, o no serà, i els ateneus com La Sèquia són eines fonamentals per a aquest canvi social.