S
i les coses funcionen malament i per arreglar-les s'han de fer molts "sargits", és millor fer un vestit nou. És el que diria la gent experimentada i de seny. O és el que deien els nostres avantpassats, davant situacions com les que vivim actualment.
Queda clar que la UE es troba en el punt àlgid de la crisi, i, amb ella, Espanya i lògicament Catalunya. Aquí, per a alguns pot semblar que l'única via és la independència, i ja no volen escoltar cap altra possible solució, i allà, l'única via és la de convertir l'actual confederació d'estats en una federació, amb tots els òrgans que li són propis per poder prendre decisions que afectin el conjunt, d'una manera ràpida i pràctica.
Aquí, pot haver-hi una altra sortida, si és volguda o imposada per les circumstàncies. La de convertir Espanya en un autèntic estat federal. Ara no es ni carn ni peix, perquè la primera transició va deixar un munt de coses importants per resoldre. No era possible fer-ho en aquell moment, i hem d'entendre i valorar l'enorme avenç realitzat, però, esgotat el material que dóna la Constitució, cal anar cap a una segona transició i rematar la feina, en tots els àmbits possibles.
Per fer-ho, s'ha d'obrir un debat, de bat a bat, i no tenir contemplacions en cap dels aspectes que no hagin funcionat fins ara. O que la seva modificació sigui essencial per equilibrar l'estat. Un estat ja de caràcter federal, amb tots els ets i uts, sense històries intermèdies.
Per aconseguir-ho, res tan fonamental com que els protagonistes parlin clar, siguin valents i conseqüents. Sincerament és el que està fent Pere Navarro, des de fa uns mesos. Algunes veus malintencionades titllen les propostes d'"estridents" o amb ganes d'aconseguir titulars de premsa... la realitat, però, és que ha aconseguit obrir debats fins ara considerats intocables. El darrer, just fa pocs dies, qüestionant el funcionament dels concerts basc i navarrès. Fins ara, era tema tabú. Tots els experts consideren que aquests sistemes trenquen la solidaritat dels territoris de l'estat, i deixen dos territoris amb uns privilegis excepcionals. No és es- trany quedar meravellat davant infraestructures, equipaments i serveis d'aquells territoris, respecte dels d'aquí, quan veiem com col·laboren a la sostenibilitat del conjunt de l'estat. Si volem una nova realitat, hem de fer que tothom hi sigui amb els mateixos drets i deures.
Mesos abans, el mateix Pere Navarro havia encetat un altre tema tabú, el de la possible abdicació del rei, a favor del príncep. Ja són molts els qui considerarien oportú el relleu.
Però continuant amb el gran debat obert, la proposta essencial procedent del PSC és la campanya, sota el nom de "La solució federal", que suposa tenir un programa detallat i clar de què hauria de contenir la segona transició per culminar la feina de la primera. I això suposa la conversió de l'estat en un autèntic "estat federal", amb una nova Constitució en la qual quedin clars els nivells de l'administració, es modifiqui el Senat, s'aclareixin competències, quedi regulat un sistema de finançament... Alguns poden veure aquesta proposta "idealista", altres "irreal", però el cert és que està avançant, com a autèntica alternativa a la del trencament. Si molts deien que no hi havia federalistes a l'altre cantó, ara són molts els qui consideren arribat el moment d'aplicar les receptes que tan bons resultats han donat, i estan donant, en els països més avançats del món. Per què no aplicar-ho a casa nostra?
