03 de agost de 2013
03.08.2013
A ESTONES

Rosa Fabregat

03.08.2013 | 00:00
Rosa Fabregat

L
a important obra poètica de Rosa Fabregat, que, nascuda a Cervera, va fer vuitanta anys el 3 de febrer, ha quedat aplegada i fixada en dos volums, Ancorada en la boira (1953-1993) i La temptació de vol (1994-2011). Quan llegeixes d'una manera íntegra la producció d'una escriptora, hi pots sentir amb força el corrent que la defineix i la singularitza, i alhora la seva progressiva transformació al llarg dels anys com a reflex de la construcció de la seva pròpia vida, com si, travessant les pàgines dels llibres, poguéssim percebre alhora el ressò líric d'una part decisiva de la seva biografia. Juntament amb les notes explicatives que Fabregat ens ofereix sobre el procés seguit en la confecció d'aquesta recopilació, Ancorada en la boira s'inicia amb un valuós i il·luminador pròleg de Francesc Parcerisas, que ens ajuda a comprendre i a valorar la posició que ocupa la trajectòria de Fabregat en el conjunt de la literatura catalana, situant-la amb precisió dins les veus poètiques femenines contemporànies més rellevants i reivindicant la seva condició de referent no tan sols a les Terres de Ponent, sinó arreu del territori lingüístic. Parcerisas assenyala alguns dels temes centrals de la poesia de Fabregat (el gest del temps sobre l'ànima de les coses, el sentit profund del paisatge en nosaltres, l'experiència amorosa i el goig i el neguit que la determinen...) i n'elogia l'estil, sense enfarfegaments, que la caracteritza. En aquest primer volum, figuren Estelles, El cabdell de les bruixes, Temps del cos, Tretze llunes, Càbala, Darrera del cancell, Traieu-me el blau, Madona bruna, Poemes esparsos, Balda de la vida, Ancorada en la boira i Cant dels orígens, incloent-hi la reproducció dels pròlegs de les edicions originals, com el de Montserrat Roig que es refereix així a Rosa Fabregat: "visió madura i innocent. Visió que lluita per a no ésser corrompuda tot havent conegut la corrupció". La poesia de Fabregat ens convida a un viatge interior, introspectiu, de coneixement, sense abandonar la pell, la celebració del cos, la pluja lenta, quotidiana dels dies que s'escolen, la consciència del que som dins del tot, la integració del jo personal en la humanitat ("Dins la copa del cos/ neix la flor de la carn"), en l'univers ("Quina música còsmica/ es propaga entre els astres?"). El segon volum, La temptació de vol, parteix d'aquesta imatge del poema del mateix títol: "Escriure és temptejar el desig de vol / de l'ànima/ per enlairar-se cap al cel?", que reprèn a L'ésser: "Potser l'escriptura és l'anhelat intent,/ la temptació de vol". S'hi compilen els darrers poemaris de Fabregat (Cartes descloses, Rèquiem per a una poeta, El ble i la llum, Cauen instants, Roses de sang, A la vora de l'aigua, Enlairar estels i La temptació de vol)i incorpora un pròleg de Carme Vidal, que posa en relleu la confluència en Fabregat de la mirada sensible de l'artista i l'avidesa intel·lectual de la científica, en un equilibri entre raó i sentiment que eixampla els fonaments i l'horitzó d'una obra literària d'una gran dignitat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook