16 de novembre de 2013
16.11.2013
de tot plegat

CANALS DE SANG I FETGE

16.11.2013 | 00:00
CANALS DE SANG I FETGE

E
star degudament informat obliga a veure i escoltar emissions de canals de televisió de difícil digestió, i el mateix passa amb emissores de ràdio i publicacions digitals i en paper.
Disposar d'un bon sistema de televisió per cable, en un petit municipi com Borredà, permet accedir a una seixantena de canals, entre els quals 13 TV, Intereconomía, Telemadrid i algunes altres. Atendre una estona, cada setmana, algunes d'aquestes emissions ajuda a comprendre moltes de les coses que passen a Espanya, i de rebot a Catalunya, o a l'inrevés.
També explica les inversions fetes per determinades autonomies en mitjans de comunicació per controlar i proclamar les excel·lències del seu govern. En aquests casos, és impossible buscar objectivitat, imparcialitat o diversitat en cap dels seus programes o noticiaris. Són simples instruments de poder al servei dels qui manen. Sense subterfugis, sense vergonya, sense manies. Si el canal 9 de València ha tancat és perquè ja no podien pagar-lo, una vegada arruïnada tota l'administració.
Tampoc TV3 s'escapa del control del Govern, i ha estat sempre un dels seus principals instruments de promoció i difusió de les excel·lències governamentals, si bé amb unes certes dosis de major professionalitat i qualitat respecte d'altres del seu entorn immediat.
Ara bé, res té semblança als canals d'autèntic sang i fetge, representats per 13 TV, Intereconomía i Telemadrid. No puc valorar-ne d'altres perquè no els tinc en el comandament, per tant em limito a aquest trio.
És increïble el grau de sectarisme i partidisme en aquests canals, i com poden convertir qualsevol notícia en un escàndol de proporcions immenses. Com poden modificar, transformar la realitat o emmascarar-la amb els més rebuscats arguments. Com poden criticar i jutjar comportaments sense cap base fonamentada. Com poden qualificar o desqualificar posicionaments, sota paràmetres mai imaginats. I com poden enfrontar territoris, sense cap mena de supervisió, control ni moderació.
La imatge que poden donar de realitats com la catalana pot ser diametralment oposada a l'existent. Poden fer d'un cas, causa general. Poden inventar-se perjudicis o actuacions que mai s'han donat, o només en rares ocasions. Poden impulsar campanyes fonamentades en el desconeixement, la mala fe, o l'odi, pur i dur. Tot per l'audiència, o tot pels interessos que defensen.
És preocupant constatar l'existència d'aquests mitjans de comunicació perquè intoxiquen diàriament els espectadors amb notícies falsejades, modificades o extrapolades, de manera que fan creure en una realitat que no existeix. No ens ha d'estranyar que després veiem comportaments o posicionaments sobre propostes catalanes que han estat mal explicades, o inventades conscientment.
I que això ho facin empreses privades ja és preocupant i greu, però que ho facin entitats públiques pagades amb diners dels contribuents, és indignant. Però que la Conferència Episcopal sigui la propietària de 13 TV, és incomprensible. Misses al matí i aquelarres al vespre, amb tota mena de tertulians barallant-se per qui la diu més grossa, és increïble. Que cadascú assumeixi les seves responsabilitats, però és totalment incongruent predicar la caritat cristiana i tenir mitjans de comunicació que impulsen les més baixes passions, i fomenten arreu un anticatalanisme visceral.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Consulta l'exemplar d'avui

Al quiosc del diari pots llegir en format digital l'edició publicada en paper. 

 
L'últim El més llegit