05 de febrer de 2014
05.02.2014
Regió7

la immersió i l'estat autonòmic

05.02.2014 | 00:00

L
a immersió lingüística a les escoles va ser, de totes les polítiques aplicades pel primer govern de CiU, la que més credibilitat va donar a l'autonomia de Catalunya. Amb el franquisme encara recent, va llançar un missatge claríssim: el model autonòmic realment podia permetre a Catalunya desenvolupar a fons les seves pròpies polítiques i incidir en el manteniment de la seva identitat. Aquesta convicció es va reforçar quan el Tribunal Constitucional va avalar el mètode. La llei de normalització va poder ser, encara, aprofundida i millorada, amb grans majories al Parlament repetides una legislatura darrere una altra. La immensa majoria de la població havia entès que l'escola és l'únic espai on milers i milers de nens i nenes no catalanoparlants poden incorporar el català com una llengua pròpia el ple domini de la qual (no el simple coneixement) els donarà més oportunitats, els farà sentir més arrelats i els farà a ells els principals beneficiaris del domini d'un idioma mil.lenari. I també una immensa majoria havia entès que aquest procés no és possible sense una plena immersió; de fet, fins i tot amb una plena immersió hi ha un percentatge de joves que no aconsegueixen l'objectiu. Aquesta semblava una pàgina passada i superada. Però la sentència de l'Estatut ho ha canviat tot. De cop, un espai d'autogovern i de preservació de la identitat que ja semblava garantit s'ha començat a veure assetjat, sentència darrere sentència. En imposar la presència també del castellà, en la mesura que sigui, es projecta el missatge nítid que no hi havia res garantit, i que el camí avançat pot ser retrocedit digui el que digui el Parlament i digui el que digui la comunitat educativa i la majoria social. Aquesta és la veritable substància de les sentències del TC, el Suprem i el TSJC. Tota la credibilitat que la immersió va atorgar al sistema autonòmic s'esmicola. Sobretot perquè els tribunals no valoren la qualitat i utilitat social del sistema, sinó la imperiosa necessitat que el castellà sigui present a les aules, no per inexistents raons de necessitat pedagògica o social, sinó per imperatiu constitucional. I aquesta obligada presència del castellà té un valor tan elevat que, només que un alumne ho demani, ha d'abastar tota una aula en un percentatge dictat no per pedagogs sinó per jutges. Segons els tribunals, formar part d'Espanya comporta que l'ús del català té uns límits que no depenen de la voluntat majoritària dels catalans. Aquesta constatació deu haver tant per radicalitzar el catalanisme i erosionar la confiança en l'autonomia com la immersió va fer, en el seu moment, per legitimar-la.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital. 

 
L'últim El més llegit