E
l problema català, que ara el president espanyol, Mariano Rajoy, ja considera que és important, troba bones explicacions en la darrera sentència de l'euro per recepta. Més enllà de l'oportunitat i de si s'està d'acord o no a imposar sistemes de recaptació extraordinària a través del pagament de medicaments o de carburants, la darrera sentència del Tribunal Constitucional posa de manifest de manera clara com n'és de prima i fràgil aquesta anomenada autonomia que té Catalunya. El que demana aquest país, i no cal que ens emboliquem en la paraula que ho defineixi, és justament poder decidir de quina manera recapta ingressos per poder prestar uns determinats serveis, i el que retalla, escapça, modifica i mortifica de manera constant i persistent l'estat, és, justament, la capacitat de la part catalana per poder avançar, per poder fer més. L'Estat està obsessionat a limitar i el govern de Catalunya en voler créixer, i aquests camins es van separant més i més a mesura que passen els dies, les setmanes i els mesos, i ningú hi no troba solucions. L'únic que ha canviat en les darreres intervencions que se senten des del govern central és que finalment hi ha un reconeixement i una assumpció que hi ha un problema, sense, però, aportar cap solució. Fins i tot mitjans de comunicació internacionals s'atreveixen a fer editorials aconsellant al govern espanyol que prengui determinacions, que faci propostes, per evitar un trencament definitiu. Catalunya, independent o no, això ho haurien de poder decidir els ciutadans, necessita un canvi de relació amb l'estat. El país se sent valent per sortir de la terrible crisi, es veu capaç de captar inversions, ha acceptat el forçat convit de ser exportador per vendre al món la seva producció, es manté en uns nivells d'atur lleugerament inferiors als de l'estat, té millors índexs econòmics que la majoria de regions, té potencial innovador i investigador, i el que vol i reclama és poder tenir iniciativa pròpia per gestionar tota aquesta força. El que no pot trobar un país és tots els camins barrats i el que no pot fer un estat és condemnar una nació, una regió o una autonomia a còpia d'estrènyerl'aixeta de l'economia i la de l'autoafirmació nacional. Tombar l'euro per recepta a través dels tribunals de l'estat només pot contribuir a fer més gran la "V" que els ciutadans estan disposats a construir el pròxim 11 de setembre.
