E
s compleixen vint anys de l'incendi que el 1994 va cremar 45.000 hectàrees al Bages i el Berguedà i, transcorregut aquest temps, les lliçons són clares. La primera és que va caldre un segon desastre, el 1998, i el clam general, per tal que hi hagués un veritable tomb en les polítiques d'extinció. La segona és que tota l'experiència acumulada des de llavors permet afirmar que amb més recursos, millor coordinació i més coneixements, els incendis, efectivament, es poden combatre millor. Tanmateix, el problema de fons és que el bosc és un gran dipòsit de combustible esperant una espurna. És el combustible el que cal desactivar fent polítiques d'aprofitament de la fusta. I això, vint anys després, no s'ha fet. El desastre es podrà repetir mentre sigui així.
