Q
uan ja més d'un any i mig que Tradema va tancar portes deixant Solsona i el Solsonès sense la seva principal empresa, les perspectives que una nova activitat absorbeixi els treballadors que van quedar a l'atur es van fent cada cop més vaporoses. En un moment en què la meitat dels joves no tenen feina i en què les xifres de desocupació són milionàries, 80 persones per recol.locar al Solsonès poden semblar una nimietat, però no ho són. En una comarca amb una activitat econòmica potent i amb una activitat industrial consolidada, fins i tot en un moment de crisi econòmica es manté viu un mercat de treball en el sector de les manufactures. En canvi, en una comarca sense activitat industrial, la possibilitat de trobar alternatives és pròxima a zero. Mentre hi ha empreses, ni que sigui en procés de reducció i en profunda crisi, hi ha l'esperança de remuntar quan la situació econòmica canviï; en canvi, on no hi ha empreses, aquesta possibilitat no existeix, i els horitzons desapareixen. Per això el tancament de Tradema és molt més que la desaparició d'un grapat de llocs de treball en un oceà d'aturats: és l'eliminació de tot un sector en una comarca que necessita mantenir una punta de llança industrial, sobretot si aquesta pot estar vinculada als seus recursos naturals, com és el cas de la producció forestal.
Sensible a aquesta realitat, el conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, va estar molt present sobre el terreny i va manifestar immediatament una actitud activa de recerca d'alternatives. De fet, va tardar molt poc a anunciar contactes que, va dir, molt probablement donarien fruits que permetrien ocupar encara més treballadors que Tradema. Aquell intent va fallar, però n'hi va haver d'altres, i les expectatives projectades per la Generalitat van continuar sent esperançadores. Un any i mig després, la realitat palpable és que no hi ha cap inversió en l'horitzó, i que si és veritat que hi ha hagut compradors a punt d'iniciar noves activitats, mai no n'hem sabut ni el nom.
L'alcalde de Solsona, David Rodríguez, ha mantingut un estira-i-arronsa amb una certa tensió amb la conselleria arran de la falta de concreció de les promeses de Puig. A l'hora de la veritat, tampoc aquesta pressió no ha servit per a res. D'aquí a cinc mesos 80 treballadors de Tradema no recol.locats es quedaran sense subsidi, i els polítics que es van comprometre a oferir-los un futur molt probablement els mostraran unes mans buides.
Ara, l'alcalde proposa que es pressioni la societat portuguesa propietària de Tradema per tal que accepti vendre o llogar les instal.lacions per parts, de manera que es puguin rebre inversions més modestes i més fàcils de concretar. Vist el resultat de les gestions que suposadament ha fet la Generalitat, és evident que cal, com a mínim, un canvi d'òptica. Si no és possible aconseguir políticament una implantació industrial gran a Solsona, solució que no deixa de tenir una improbable pàtina miraculosa, caldrà iniciar un treball més de fons que vinculi iniciativa empresarial i recursos locals. El Solsonès és una comarca amb un gran potencial forestal i turístic, i té entre les seves infraestructures un Centre Tecnològic Forestal. Més que buscar sortides providencials, la Generalitat hauria de reenfocar l'assumpte cap a una veritable política de reindustrialització de la comarca basada en un estímul intensiu de la formació i de l'emprenedoria i d'ajuda als empresaris locals. Cal sumar esforços, impulsar iniciatives innovadores i redimensionar les instal.lacions de Tradema. Res de tot això no és incompatible amb continuar buscant inversions. Però la Generalitat ha de fer alguna cosa més que buscar; s'ha de posar al capdavant.
