É
s un autèntic contrasentit que sigui precisament durant els anys de crisi quan l'Ajuntament de Manresa ha hagut de pagar més diners als bancs (entre amortització de capital i interessos): 40,2 milions els darrers 4 anys, 74,6 milions si es comptabilitzen els darrers vuit anys. Semblaria lògic que en època de vaques magres els recursos es destinessin prioritàriament a resoldre problemàtiques socials i que fos en temps de vaques grasses quan toqués posar a ratlla l'endeutament. A la pràctica ja es veu que no és així i caldria una reflexió -primer l'Administració però també els ciutadans- sobre per què passa això i si té sentit continuar fent front als cíclics períodes alterns de bonança i crisi com si es tractés d'impredictibles fenòmens meteorològics.
