La legislatura que comença a Catalunya neix marcada pel procés sobiranista impulsat pels vencedors de les eleccions del 27-S, i de ben segur que serà aquest eix el que marcarà la política catalana mentre duri aquest mandat. Però per molt que sigui així, durant aquest temps serà imprescindible administrar les necessitats ordinàries del país. Al marge del que cadascú pensi del procés sobiranista, els ciutadans esperen que el seu govern governi, perquè és imprescindible i perquè, per molt absorbent que sigui construir el procés, un equip de centenars de persones format per consellers, secretaris generals i directors generals (l'estructura del Govern) ha de poder dedicar-se com correspon a la governació ordinària de la Generalitat. No fer-ho -com hem tingut símptomes que ha passat durant el darrer període de la presidència d'Artur Mas- serà indefensable, i el procés independentista no serà una excusa.

La governació que esperem per als propers mesos té a la Catalunya Central temes que han de ser abordats de forma inajornable. En aquesta edició plantegem al President Puigdemont una agenda de temes bàsics que aquestes comarques necessiten resoldre o, com a mínim, encarrilar en el futur immediat i que no han estat encarats pels governs anteriors. En podríem plantejar molts més, però aquests són els que resumeixen la problemàtica general, i resoldre'ls obriria importants horitzons de canvi per treure la Setena Regió de l'estancament en què es troba.

La C-55 i la C-16, el duo inseparable que exaspera milers de conductors cada dia, s'ha convertit en un llast indiscutible per al desenvolupament de tot aquest territori, i són un magnífic exemple de com un govern pot acumular primer indiferència i després incompetència. Cal un replantejament a fons i un pla de futur convincent. Tres quarts del mateix es pot dir del tren. Convertir el CTM en el motor que ha de ser per a Manresa, trobar una alternativa real a Tradema a Solsona, canviar la dinàmica decadent del Barri Sntic de Manresa, donar el màxim d'impuls al campus universitari manresà, encarrilar sense ambigüitats el futur d'Iberpotash assegurant que es resolgui alhora el problema del runam del Cogulló, donar al Berguedà el polígon de qualitat tant temps frustrat, empènyer de debò la reindustrialització i, finalment, donar a Catalunya el mapa administratiu que necessita, cosa que seria la manera de donar a la Catalunya Central els instruments que li manquen per deixar de ser un pati del darrere. Tot això es pot fer o començar a fer en aquesta legislatura. El terreny està abonat. I la primera condició és veure'n la urgència i transmetre'n la consciència. De moment, mai no hem vist ni això.