Si una persona no entén bé un missatge que ha entès bé tothom, és problema d'aquesta persona; si totes les persones entenen malament un missatge, és problema de l'emissor. Aquesta no és una norma per a experts en comunicació; és pura lògica. Aquest és el cas del ja famosos descomptes de l'autopista de Manresa, un assumpte digne d'un vodevil que, al capdavall, ha acabat pendent d'una revisió general.

Tot va començar quan la Generalitat va presentar en roda de premsa els abonaments que, pretesament, han d'ajudar a estimular l'ús de la C-16 i, per tant, ajudar a descongestionar la C-55. Són uns abonaments que exigeixen disposar d'un teletac i que se cenyeixen a hores i dies determinats, de manera que, fins i tot ben aplicats, tindrien una capacitat molt limitada d'incidir en la C-55. La mesura va ser rebuda, doncs, amb acceptació resignada.

La decepció es va convertir en perplexitat i indignació quan, en publicar-ho Regió7, es va descobrir que, de fet, aquests descomptes no s'apliquen al trànsit intern (aquesta és l'expressió exacta que s'ha utilitzat sempre) sinó que s'apliquen exclusivament al trànsit que comença i acaba dins del Bages. No és el mateix. El trànsit que va de Manresa a Barcelona també és intern del Bages mentre passa pel Bages. Per això, tothom -també els alcaldes afectats- va entendre correctament que el descompte es referia només al tram bagenc de l'autopista, però ningú no va entendre que el descompte no s'aplicava si el conductor continuava cap al nord o cap al sud per una altra carretera. Que el moviment per una altra carretera pugui afectar un descompte dins de la C-16 no és imaginable. Que un radar en una altra carretera detecti un cotxe que acaba de ser registrat a la C-16 i li retiri el descompte no és normal. De fet, és intrusiu. Per això ningú no ho va entendre d'aquesta manera. Per entendre-ho així s'hauria d'haver explicat tot, i no es va fer.

En la roda de premsa de presentació encapçalada pel conseller Santi Vila ningú no va dir que el trànsit intern és exclusivament el que comença i acaba dins de la comarca. Ningú no va parlar de radars en altres carreteres per detectar els vehicles que surten de l'autopista. Tampoc no es deia res de tot això en les dues notes de premsa facilitades als mitjans, ni en l'anunci publicat. Tanta insistència a ignorar aquests punts crucials dóna raons fonamentades per pensar que no hi va haver cap interès a explicar-ho bé, sinó molt afany que l'operació semblés més atractiva del que és en realitat.

No s'acaba aquí: els primers càrrecs abonables imposats via teletac van crear confusió en aparèixer carregats sense descomptes, i ni Autema ni Generalitat no van saber oferir dades sobre la utilització dels primers dies a aquest diari. I per arrodonir l'estaribot, la Generalitat va informar ahir que, de fet, els radars descoberts a darrera hora encara no funcionen, i tot queda pendent de revisió. El desgavell és insuperable. Pretendre, com ahir feia un diputat, que un escrit en la secció de Notícies de la web de Territori ho explicava bé i que, per tant, les crítiques són infundades, és inenarrable. Si ciutadans i periodistes s'han de malfiar de totes les explicacions de la Generalitat i anar a buscar en una pàgina web la informació solvent o el decret oficial, molta gent perdrà la feina. De fet, molta gent hauria hagut de perdre-la ja a hores d'ara. Els responsables de tot aquest afer, per començar, i els responsables de l'estat penós de la C-55, per continuar.