El Parc Tecnològic de Manresa va ser concebut com un espai empresarial singular destinat a atreure activitat econòmica d'alt nivell tecnològic i d'innovació. Per fer-lo possible es va habilitar, amb notable polèmica, un solar ambientalment valuós de l'entorn de l'Agulla, i es van aplegar inversions públiques que no han estat quantificades globalment però que, sumant les aportacions al CTM, les subvencions a l'edifici Impuls i el cost que tingués per a l'Ajuntament de Manresa la urbanització de la zona, deuen rondar els quinze milions d'euros. El resultat avui és que al Parc Tecnològic hi ha el CTM, que ja existia i tenia una seu de nova construcció a les Bases de Manresa, i un altre edifici, l'Impuls, ocupat per oficines de La Caixa i dues empreses, Deporvillage i Uve Solutions. Tant esforç i tants diners per a aquest resultat només pot ser qualificat de fracàs. Certament, al nou edifici el CTM potser ha pogut créixer i desenvolupar-se millor, i és bo que Manresa aculli un important centre de direcció de La Caixa i que hagi pogut allotjar convenientment dues empreses locals com Deporvillage i Uve Solutions, que són un bon exemple del tipus d'emprenedoria que convé en aquest territori. Però aquest resultat no justifica ni remotament els costos ambientals i econòmics.

És en aquest marc que cal situar el fiasco de les subvencions públiques que el govern de Manresa ha perdut i haurà de tornar, amb l'impacte consegüent en les malmeses arques municipals. Quan el govern de CiU va fer-se càrrec de l'edifici Impuls, de propietat municipal, es va trobar una sagnia econòmica i va prendre la decisió de rebaixar els requisits de dedicació a I+D exigits per ocupar-hi un espai. Així va trobar com a inquilins La Caixa, UVE i Deporvillage. Ara és evident que va ser una decisió mal calculada. En qualsevol cas, no va ser protestada. I el que segur que va ser un error va ser no explicar clarament, ja fa mesos, que la decisió havia comportat la pèrdua de les subvencions i la clatellada a la hisenda municipal. El PSC ha fet molt bé la seva feina posant-ho a la llum de manera que aquest diari ho pogués publicar. I encerta també quan pregunta quin coneixement en tenia ERC quan va entrar al govern. Afortunadament, l'equip de CDC i ERC, un cop desvelat l'afer, no ha perseverat en l'ocultació i ha admès la situació públicament. Però el mal ja estava fet.

Tanmateix, la qüestió de fons no és aquesta. Els diners públics ho són vinguin d'on vinguin, i sempre surten de les butxaques del contribuent. El que és realment rellevant és que una pila de diners dels ciutadans han estat gastats en moments de grans estretors a canvi de ben poca cosa. Ha estat així per l'impacte d'un canvi de cicle econòmic brutal, però també perquè els promotors, amb l'Ajuntament del tripartit al capdavant, van impulsar un projecte benintencionat però poc fonamentat i deficientment executat. El que ha vingut al darrere només han estat agonies i pedaços en plena crisi. Que Manresa no disposi de les eines institucionals que necessitaria per exercir la seva funció de capital de la Catalunya Central també hi té una gran responsabilitat.

La conclusió final, però, no ha de ser completament negativa. Malgrat tot, el fet és que Manresa disposa d'un espai excel·lent per atreure iniciatives empresarials de primera qualitat. El que cal és buscar la manera de treure'n partit i que el balanç, d'aquí a uns anys, sigui positiu. Fer-ho possible serà la millor manera de corregir els errors comesos.