La conselleria de Territori de la Generalitat instal.larà al tram sud de la C-55 una desena de panells electrònics, una vintena de rètols també electrònics, a més de sensors i càmeres, tot per tenir coneixement immediat de les incidències a la carretera i per poder orientar els conductors cada vegada que sorgeixi alguna alteració al trànsit. La inversió prevista és de dos milions d´euros i la filosofia que s´utilitzarà és la que s´aplica als túnels, que són objecte d´un tracte especial, diferent del d´una carretera, ateses les seves condicions singulars.

El pla, que aquest diari va avançar ahir, demostra la voluntat de la conselleria de millorar les condicions de la carretera, després d´haver-hi intervingut per reduir-hi la mortalitat. És una voluntat encomiable que cal aplaudir, i que incideix en un dels aspectes més deficitaris de la carretera tal com ha quedat, que és que qualsevol alteració del trànsit la converteix en una ratera. Ja s´ha demostrat en més d´una ocasió. Amb el desplegament de rètols, la conselleria confia poder advertir immediatament els conductors que la via està tallada. Cal confiar que el missatge que es doni sense limitacions és el que tantes vegades s´ha reclamat i tan poc s´ha pogut posar en pràctica: les barreres del peatge estan obertes i el conductors tenen una via alternativa per escapar-se de l´embús.

La instal.lació de càmeres i la monitorització de l´estat de la carretera servirà, com a mínim, per posar fi al feridor absurd de sentir com les informacions de trànsit relaten detalladament retencions en una pila de carreteres de Catalunya i obvien la C-55 encara que hi hagi un embús quilomètric.

Les mesures previstes són positives però, alhora, són una magnífica expressió d´allò en què s´ha convertit el tram bagenc de la C-55: una carretera anòmala que cal tenir en estat d´excepció, connectada a una vigilància especial com si fos un malalt gravíssim atès a la UCI. És possible que, si les mesures s´apliquen amb diligència, s´aconsegueixi un funcionament sense col.lapses. Seria un gran avenç que celebraríem. Tanmateix, el que serà impossible és que deixi de ser una via sotmesa de forma permanent a una situació d´estrès. L´excepcionalitat amb què cal tractar-la indica que, a mitjà termini, l´única sortida plenament satisfactòria és la gratuïtat total o gairebé total de l´autopista. Amb un trànsit reduït a la meitat de l´actual, i circumscrit a la circulació local, la C-55 potser acabaria sent, llavors sí, una carretera funcional i adequada. Mentre mantingui intensitats com les actuals o similars no hi haurà solució possible, per molts complements informatius que s´hi puguin afegir. I mentre la solució no arribi, aquesta carretera estarà condemnada a ser l´etern tema pendent.