A les portes d'unes vacances de Nadal vàrem acomiadar una campanya electoral en què estava en joc la irrupció de nous partits i la resistència dels vells. Quan encara l'eco de les paperetes caient a les urnes no s'ha apagat del tot, a les portes d'unes vacances d'estiu tornem a votar, aquesta vegada en condicions encara més especials. Si per Nadal vàrem validar la disrupció de Podemos i Ciudadanos, a l'estiu hi ha en joc la configuració d'un govern viable amb les noves geometries polítiques.

Per Nadal, els ciutadans havien de decidir si canviaven els equilibris electorals consolidats a l'estat -i en bona part a Catalunya- durant tot el present període democràtic, i van decidir fer-ho, però només parcialment; a l'estiu, els votants ja saben quina és la relació de forces de cada competidor i poden prendre decisions molt més fonamentades sobre per a què volen que serveixi el seu vot. La nova relació de forces ja no és una especulació, sinó una realitat; ara els votants han de decidir, en segona ronda, quin paper volen per a cadascú.

A Manresa, la campanya ha tingut un punt final atípic i encoratjador. Per primera vegada, un dels grans partits, amb el President de la Generalitat al capdavant, ha portat el míting final a la capital del Bages. És una demostració de sensibilitat territorial de CDC que mereix un aplaudiment rotund, i que deixa deures pendents a tots els altres partits que proclamen voluntat de reequilibri territorial. I a més, la qualitat de l'espai elegit, el teatre Kursaal, i la resposta ciutadana i mediàtica, demostra que portar un acte polític de primera dimensió a Manresa no suposa per al convocant cap mena de renúncia. És una dada que haurien d'anotar els altres partits. Al marge d'ERC, que ha tingut una presència a Manresa no tan contundent com la de CDC, però també significativa, cap altre partit no ha portat sobre el terreny cap activitat que permeti al.legar ni el més mínim interès pels votants d'aquest territori. Si els electors ho tenen present a l'hora de dipositar el seu vot, no se'ls podrà pas retreure.

Demà es posaran les cartes a sobre la taula amb les quals es formarà finalment un govern central, sempre que donem per suposat que els partits no seran tan insensats per arribar a una tercera convocatòria. Els fets de les darreres hores, amb l'escàndol De Alfonso-Fernández Díaz i la decisió britànica -anglesa, més exactament- de sortir de la Unió Europea, creen un marc molt especial per a la jornada electoral. El debat és més viu que mai i hi ha en joc decisions transcendentals que orientaran de forma decisiva la posició d'Espanya a Europa i el joc d'equilibris dins el sobiranisme, per exemple. Raons sobrades per no deixar la decisió en mans dels altres i anar a votar.