Durant els anys de ràpid creixement econòmic, entre l´inici del segle i el 2008, el model de desenvolupament impulsat per la liberalització del sòl del PP va inflar el sector de la construcció i l´especulació financera i va deixar en un segon terme la promoció de l´activitat industrial. Va ser un error majúscul que ara paguem i que molt poques veus -cap de les que realment importaven- no va intentar corregir amb suficient energia. Tanmateix, una part de l´activitat constructora es va orientar també cap als polígons industrials, que havien estat un gran cavall de batalla a tots els ajuntaments durant els anys noranta. El disseny d´una xarxa productiva eficaç invitava a crear polígons industrials potents i de qualitat coordinant els plans urbanístics de diferents municipis, però això es va demostrar absurdament impossible. En la pràctica, cada poble va vetllar per tenir el seu propi polígon, encara que, sovint, la qualitat i equipament del sòl ofert no fossin gaire competitius. La idea que el sòl industrial s´acabaria esgotant -o seria massa car- a l´àrea metropolitana i que això enviaria empreses cap a les latituds del Bages semblava abonar aquesta política. I el resultat va ser que les parcel·les per a ús industrial van proliferar i que es van alçar naus que, amb l´arribada de la crisi, van quedar buides i, molt sovint, embargades o en mans de propietaris insolvents.
L´estudi que avui publica aquest diari posa xifres concretes a aquesta realitat, extrapolables al conjunt de la Catalunya Central. 23 dels 30 municipis del Bages disposen d´espais industrials. Del total de metres quadrats oferts, una quarta part estan disponibles. En total, hi ha 364 naus i parcel·les. És una quantitat d´espai que supera molt les necessitats actuals i, segurament, les imminents. En canvi, es pot donar la paradoxa que hi hagi determinats tipus d´empresa que no trobin, en tota aquesta oferta, allò que busquen. Sabem que les empreses de logística troben una localització molt adient al cor del Bages, però aquest tipus d´implantació, per bé que no és menyspreable, no és el que realment interessa. Ocupa molt espai, consumeix molta infraestructura i ocupa molt poca gent amb molt poca qualificació. El que convé és la implantació industrial productiva, i encara més si és d´una activitat amb alt valor afegit. I aquesta darrera no està tan clar que pugui triar i remenar al Bages. El que realment cal no són metres quadrats dispersos en urbanitzacions ermes, sinó espais ben situats, amb infraestructures disponibles de forma immediata i no a mig muntar, amb disponibilitat de telecomunicacions d´última generació i en un entorn propici per a la seva activitat. D´això no n´hi ha gaire. I ara que s´albira una represa, seria moment de revisar els errors comesos i posar a punt el que realment aquest territori necessita. Els ajuntaments són a temps d´encaixar els seus plans, acordar l´equipament de bons espais i posar al mercat propostes de qualitat i competitives adreçades a l´activitat econòmica que ens cal.
