Matar (simbòlicament) el pare. Diuen que és una fase necessària en el pas d'infant a adult. El PDeCAT abandona el pare als peus dels cavalls de la justícia sense adonar-se que ell mateix és carn de la mateixa carn, sang de la mateixa sang, expressió d'un únic ADN. Aquest que vol fer passar per altre és ell mateix i, si es mostra indiferent a la seva mort, és a si mateix que s'està deixant morir, encara que el negui tres vegades.

Marta Pascal explica que no va votar Jordi Pujol per qüestió d'edat: tenia setze anys quan el fundador es va presentar per darrera vegada, el 1999. Ara, la coordinadora del PDeCAT té 33 anys, i ha accedit al seu important càrrec després d'una cursa accelerada a la Convergència liderada per Artur Mas, tant en anys de travessia del desert com del recuperat Govern de Catalunya, a partir del 2010. La CDC de la qual Germà Gordó va ser gerent. Ara els informes de la Guàrdia Civil posen Gordó als peus dels cavalls; no és la primera vegada, i l'anterior el TSJC va dir-los que menys literatura i més fets concrets. Ja veurem què passa ara. Però Marta Pascal s'agafa el tema amb guants i amb màscara; proclama que cal esperar sentències fermes i recorda que a l'estat hi ha clavegueres, però es resisteix a posar la mà al foc. «Li puc garantir que el Partit Demòcrata, que és a qui jo represento, el partit dels associats que em van fer confiança per liderar-lo des del punt de vista executiu, no té cap problema amb el 3%», ha dit a El Nacional. Aquest partit va néixer tot just l'estiu passat, entre altres raons per fugir de l'ombra de cor-rupció que arrossegava el nom de CDC; només faltaria que en mig any ja s'hagués empastifat. «No em sento interpel·lada en cap cas per tot allò que es pugui derivar del cas Palau», afegeix. El tresorer al banc dels acusats ho era de CDC, entitat política sobtadament desapareguda. Res a veure, diu, malgrat que Artur Mas encarna la continuïtat entre les dues sigles, ja que ocupa a la n0va formació el mateix càrrec (president) que a la vella.

Els esforços per marcar distàncies només s'entenen si la jove direcció del nou partit està força convençuda que els processos en marxa, com el judici el cas Palau i la investigació del 3%, acabaran amb sentències o evidències que enfangaran el nom del partit vell i el d'alguns dels seus dirigents. Els que estan a la diana dels guàrdies i dels fiscals tenen dret a sentir-se desemparats. Potser s'ho prenen com un sacrifici necessari.