10 de març de 2017
10.03.2017
40 Años
40 Años

el cardiòleg de l'extresorer

Millet i els Montull –la triple M– s'han negat a respondre alguns interrogatoris simplement perquè hi tenen dret, però el qui fou tresorer de CDC, Daniel Osàcar, ho ha fet per consell del metge del seu cor

09.03.2017 | 23:59

La culpa és del cardiòleg. Daniel Osàcar, extresorer de Convergència, es va escudar en el consell del seu cardiòleg per no respondre les preguntes de ningú més que el fiscal i la seva pròpia defensa. Que, per cert, porta el mateix advocat que va defensar Artur Mas en el judici pel 9-N. Ara es tracta del cas Palau, i en els dos primers dies d'interrogatoris cap dels acusats no ha volgut respondre a totes les parts. No declarar, no respondre determinades preguntes, o fins i tot mentir, són privilegis que tenen els acusats. La triple M –Millet i els dos Montull– van decidir respondre només al fiscal i als respectius advocats, sense donar més explicacions, però Daniel Osàcar va al·legar que era per consell del seu cardiòleg. Es veu que aquest facultatiu també té coneixements de procediment judicial, ja que li va aconsellar justament aquesta tria d'interrogadors admesos i exclosos. I els admesos es van portar bé amb el muscle cardíac d'Osàcar, jubilat des de fa 17 anys, que es va fer tresorer de CDC perquè tenia temps lliure i passava per allà. El fiscal el va entretenir poca estona i no el va burxar: es nota que amb les declaracions de la triple M ja en té prou. Però en aquesta conversa breu i poc agressiva va sortir alguna perla digna de la millor arracada. Com quan el fiscal li va preguntar a què es destinaven els diners del conveni entre el Palau i la fundació de CDC. A promoure la cultura catalana, va respondre. Per exemple? Doncs, per exemple, a procurar que a les festes majors de poble sonés més música catalana i no només andalusa. O sigui, sardanes en lloc de sevillanes, va dir el fiscal sense que l'extresorer reaccionés. I això com ho feia la fundació? Pagant la cobla? No, ho feia mirant d'influir, va ser la resposta. I el fiscal no va inquirir sobre la influència, perquè no era el tema. Per perla, la resposta de Jordi Montull sobre el dinar en què van participar ell, Germà Gordó (llavors gerent de CC), l'influent diputat convergent Jaume Camps i Fèlix Millet. Pregunta del fiscal: van parlar de diners? Resposta: «no, potser perquè hi era jo». Genial. I de què van parlar? «D'altres coses, de política i de futbol». Genial. Es reuneixen a dinar en un hotel els factòtums del Palau i els homes dels diners de CDC, i parlen de política i de futbol, com si allò fos una costellada a la finca de Millet a l'Ametlla del Vallès. Si s'ho van pagar de la seva butxaca, per ells serà; si va pagar el Palau, que ho incorporin a la causa; i si va ser el partit, ja s'espavilaran els seus soferts exmilitants.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema