El cens realitzat per la direcció general de Comerç de la Generalitat que s'ha donat a conèixer aquesta setmana indica que Manresa és la quarta ciutat del país en nombre d'establiments per capita entre les ciutats de més de 75.000 habitants. Només Girona, Lleida i Reus (a banda de Barcelona) tenen més densitat comercial. A més, l'estudi ofereix una dada que podria semblar sorprenent: en nombre de metres quadrats per habitant és la primera del país. Sembla, doncs, que les botigues de la ciutat tendeixen a ser grans. Deixant de banda aquesta dada, que segurament requeriria més informació per valorar-la de forma adient, el fet és que la força comercial de Manresa queda plenament refermada. No és un clixé del passat ni una sensació: a Manresa hi ha molt més comerç que en ciutats comparables.
És una dada positiva que, si es posa en context, resulta encara més interessant. Aquesta realitat es constata un quart de segle després de l'arribada del poderós Pryca, que va inspirar pronòstics de desertització comercial, i força temps després del desplegament de grans superfícies al polígon dels Trullols, que han plantejat una seriosa competència al comerç tradicional. Amb tot, la força comercial de Manresa es manté, i d'una forma molt clara: basta veure que Girona, ciutat de dimensions similars que s'ha convertit en exemple de tot a Catalunya i que lidera una de les províncies més pròsperes de l'estat, presenta un avantatge respecte de Manresa de 16,6 contra 15,8, mentre que, en canvi, la relació entre Manresa i un municipi com Rubí és de 15,8 contra 9,1. La capital del Bages és molt a prop dels municipis més ben dotats i molt lluny dels que no tenen un sector comercial destacat.
Aquesta densitat és un actiu poderós que s'hauria de traduir en una capacitat més gran per generar capitalitat en tots els sentits en el territori de la Catalunya Central i més enllà. Si Manresa no atreu més clients del que ho fa, i no reté més els seus propis ciutadans, és perquè l'existència d'un gran nombre de comerços no és suficient. Per tal que aquesta xarxa desenvolupi la potència necessària per aportar el màxim de prosperitat al conjunt de la ciutat cal algunes condicions.
La primera és que els establiments han d'estar posats al dia. A Manresa n'hi ha molts que se situen en la punta de llança del seu sector, però una bona part han tingut dificultats per renovar la seva oferta. La segona és que la ciutat ha d'aportar un urbanisme atractiu que faci fàcil l'aparcament i agradable la passejada per sortir a comprar. Aquesta condició no es compleix prou. La disposició física del centre de la ciutat no ha canviat en tres dècades i no és la que requereix un gran centre comercial modern. I encara més: una part del carrer de Guimerà, el tram més important de l'eix que va des de la Plana fins a Crist Rei, presenta un aspecte físic lamentable que no seria acceptable ni per a un polígon industrial en declivi. I la tercera, cal una dinamització més intensa basada en la unitat del sector i en bones polítiques municipals. Ara el sector està molt desunit, les organitzacions d'empresaris estan atomitzades i l'acció municipal és insuficient. Tanmateix, el capital comercial existent és potent i això ha de ser engrescador per al sector i per al govern. Ha de ser el millor al·licient per anar molt més enllà.
