Tenim tendència a imaginar el futur com una prolongació del passat recent. Per això els canvis de tendència ens agafen de sorpresa. Aquesta setmana l'Ajuntament de Manresa ha aprovat el pla urbanístic per als propers vint anys, el POUM, amb una molt àmplia majoria: 22 vots a favor i 3 abstencions que no qüestionen les línies generals. Aquestes dibuixen un creixement cap a endins, a omplir forats i cicatritzar ferides més que a expandir els límits del nucli urbà. D'aquesta orientació n'han dit «recosir». Hi ha prou solars erms o mal aprofitats i prou habitatges buits per atendre unes previsions moderades de creixement demogràfic.

A l'hora de projectar el futur, els redactors del pla van dibuixar tres escenaris de població: un de baix, un de mitjà i un d'alt. Segons el baix, Manresa perdria gent de manera lenta però constant, i arribaria a l'any 2031 amb 73.000 censats. Segons el mitjà, hi hauria creixement, però lent, i s'arribaria al 2031 amb 81.000 habitants. I segons l'escenari de creixement alt, el 2031 Manresa tindria cap a 92.000 habitants. Aquesta és la forquilla que van tenir en compte els redactors del pla per a les seves previsions. Dins d'aquesta forquilla encaixa perfectament la filosofia de «recosir» sense eixamplar. Però la línia central del ventall s'assembla al baix creixement dels primers anys de la crisi, i en canvi es considera excepcional i difícilment repetible el que es va experimentar els anys de la bombolla, quan Manresa va incorporar vuit mil nous habitants entre 2004 i 2009.

No és el ritme que s'ha donat els darrers anys, per descomptat, però caldria veure quin és el ritme que ens convindria. Les estadístiques ens recorden sovint que Manresa és una ciutat envellida, i la piràmide de població té forma d'avet. En les properes dues dècades, temps de vigència del pla general, arribaran als 65 anys a l'entorn de vint mil manresans, mentre que només uns quinze mil compliran el vintè aniversari. Si hi afegim que l'esperança de vida s'allarga, sembla clar que una Manresa equilibrada necessita incorporar molts joves, per naixement o per acolliment.

Sabem que cada cop hi haurà més vells a la ciutat, i per compensar-ho caldrà que hi hagi molts més joves; això significa més habitants en total. I també significa dissenyar una ciutat atractiva per a les parelles que busquen el millor lloc perquè hi creixin els seus fills.