Ahir es va presentar a Sant Fruitós el projecte de tanatori i crematori que promou la companyia Eternam, que si arriba a concretar-se oferirà el primer servei d'incineració no només del Bages sinó de tota la Catalunya Central. D'altra banda, el dia 18 de març, l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, va explicar en una assembla de veïns que la finca del polígon del Pont Nou que es desenvoluparà mentre el conjunt de l'espai industrial continua sent un erm pot ser la futura seu d'un crematori que pretén desenvolupar Fontal, la companyia local integrada dins el grup de pompes fúnebres Mémora. De sobte, es perfila una cursa per disposar del primer incinerador de difunts. Serà una culminació realment estranya d'un procés de trenta anys marcat per tota mena de despropòsits.

Convé precisar en primer lloc que Eternam és una companyia fundada per un empresari manresà sense experiència en el sector i que, si aconsegueix tirar endavant el projecte de Sant Fruitós, debutarà com a operador d'un crematori. La seva empresa és l'única que s'ha presentat al concurs de concesssió convocat per l'Ajuntament santfruitosenc, que ja en va declarar un de desert i que, en aquesta ocasió, encara no està resolt. Abans, l'empresa havia ofert a l'Ajuntament de Manresa instal·lar el crematori a la fàbrica dels Polvorers, un vell complex industrial protegit de magnífica estampa per al qual és molt difícil trobar un ús que en garanteixi la preservació. Segons els responsables, el consistori no es va dignar ni a contestar. Per embolicar una mica més la troca, resulta que el complex dels Polvorers ha estat cedit a una fundació de Barcelona, Ibn Batuta, que es va comprometre a realitzar unes tasques de consolidació de les quals de moment no en tenim cap notícia.

Els darrers esdeveniments estan precedits per una història de frustracions. Ja fa trenta anys que l'Ajuntament de Manresa va fer pública per primera vegada la seva voluntat que la ciutat disposés d'un crematori al costat del cementiri. Un concurs d'adjudicació del servei va quedar desert mentre una empresa local, Fontanova, demanava permís per construir el crematori a Bufalvent, en una finca que ja havia adquirit. El govern ho va rebutjar. La voluntat de l'administració i els projectes privats han estat durant dècades avançant en paral·lel sense trobar-se. I ara, finalment, un servei que té moltes possibilitats de ser deficitari podria oferir-se per duplicat.

Manresa disposa d'una insòlita oferta de tres empreses de pompes fúnebres i, alhora, contravenint totes les normes del mercat, és una de les ciutats amb els preus més elevats de Catalunya. Tenint en compte aquesta trista singularitat, que hi hagi dos crematoris no ofereix necessàriament perspectives de bon preu i bon servei. Més aviat, si aquesta dualitat s'arriba a concretar, fa pensar en una competència agònica. Per ingenu que pugui resultar plantejar-ho, el més sensat seria que els ajuntaments veïns de Manresa i Sant Fruitós actuessin coordinadament. És a les seves mans, ja que dominen l'adjudicació de les concessions. Oferir als ciutadans un servei positiu i cada cop més necessari garantint-ne la qualitat i la viabilitat hauria de ser un objectiu comú, ja que els clients també seran comuns. Culminar trenta anys d'intencions frustrades amb una cursa que pot ser contraproduent no serà la millor manera d'arribar a bon port.