El pacte de govern entre CiU i ERC a Manresa s´ha tret la soga del coll. Ho ha fet amb la renúncia inesperada de Mireia Estefanell i amb el mateix estil argumental sorprenent amb què s´ha desenvolupat tota la crisi oberta per l´enregistrament clandestí a David Bonvehí. Durant tretze dies la ciutat ha estat molt a prop de quedar amb un govern sota mínims. Ara, cal esperar que la configuració del govern serà una oportunitat per rellançar l´equip pel bé de la ciutat.

Valentí Junyent, que va actuar de forma estricta i ha estat a punt de pagar-ne un preu molt alt, acaba portant a bon port el seu propòsit i apareix com el vencedor del pols. Un alcalde que és conegut per la seva tendència a evitar els conflictes i a buscar els camins fàcils -de vegades en excés, segons els seus detractors- resulta ser el guanyador d´una acció lògica però arriscada. El fet objectiu és que Junyent és l´únic alcalde de la ciutat que ha cessat dos regidors de govern en exercici: Miquel Davins i Mireia Estefanell.

Tanmateix, considerar que la resolució del cas és, simplement, una victòria de la resistència de Junyent seria una simplificació. ERC sacrifica la seva primera tinent d´alcalde, però no la seva líder. Estefanell era molt lluny d´exercir aquest paper. Cal recordar que devia el seu rol a la renúncia del candidat, Pere Culell, i la seva executòria dins del govern no li ha servit per guanyar una reputació sòlida. Ha confirmat aquesta impressió el seu misteriós i incomprensible capteniment durant tot aquest cas. Ha acabat prenent la decisió correcta, però quan la seva posició ja era insostenible. ERC no fa, doncs, un gran sacrifici. El sacrifici important hauria estat quedar fora del govern després de les il·lusions invertides i dels esforços personals realitzats pels regidors. Trencar era humanament costós, no aportava res de bo des del punt de vista polític i perjudicava la ciutat. Per tant, els caps locals d´ERC havien de fer equilibris entre la defensa dels colors del partit davant del que es podia interpretar com una alcaldada i la continuïtat de l´acord de govern. Ramon Fontdevila, en qui ha caigut el pes de l´operació, ha acabat aconseguint salvar el que realment era important per al seu grup i per a la ciutat, encara que la forma d´arribar a l´objectiu hagi estat sinuosa i, de vegades, inescrutable. De rebot, el partit s´ha estalviat de reobrir un afer, el de la gravació a David Bonvehí, que podria acabar tacant algú de més amunt, i el món sobiranista no s´esquerda una mica més amb un divorci en la ciutat més gran que governen conjuntament els socis de Junts pel Sí.

Les dues parts tenen, doncs, motius per a la satisfacció i per esquivar les seqüeles de la tensió viscuda. Ara toca que el govern es reorganitzi de forma que s´optimitzi l´atribució de responsabilitats i el seu funcionament. Hi ha molt per millorar. El singular nou paper d´Estefanell, encara regidora i cap del grup municipal, però ara sense feina executiva, exigeix un bon encaix de la seva figura. La seva baixa i la substitució d´Olga Sánchez per Neus Comellas, una professional acreditada, dóna joc per millorar el funcionament de l´equip. En la recta final del mandat, aquest govern ha de demostrar que no només sap gestionar raonablement, sinó que és capaç d´imprimir a la ciutat la transformació que tant li urgeix. Després de la crisi, l´oportunitat.