La torre Lluvià, una bella construcció modernista, ha passat a ser de propietat municipal i a lluir un aspecte esplèndid després que l'Ajuntament de Manresa -en el marc d'un plet urbanístic als tribunals- n'aconseguís l'adquisició per un preu molt avantatjós i la Diputació de Barcelona es fes càrrec de la rehabilitació. Dos anys després d'aquell doble èxit, l'edifici espera un ús definitiu. Se suposa que la torre ha de ser algun tipus de centre de divulgació i dinamització de l'Anella verda, però això exigeix treure tot el partit del cinturó paisatgístic de Manresa i dedicar els recursos humans necessaris per tal que el servei estigui obert. El rendiment que podrien donar els diners destinats a tenir el centre obert està per demostrar. Però el que és segur és que l'edifici que ara llueix tan bell aviat començarà a deteriorar-se si no té cap utilitat ni cap manteniment. La resposta no pot esperar gaire més. Sigui pública, privada, o a mitges, la torre Lluvià necessita ser útil si no es vol que esdevingui una altra frustració.
