El malestar amb el bisbat de Vic -amb el bisbe en concret, Romà Casanova, i amb la seva mà dreta, el vicari general David Comte- és un sentiment estès entre nombroses institucions i entitats del Bages que hi han hagut de tenir relació per assumptes relacionats amb el patrimoni de l'Església. El cas de la cessió del convent de les Caputxines és el més recent i palpable d'aquesta situació. Però l'afer que durant més temps ha generat malestar és la gestió de la Seu. L'Ajuntament i les entitats relacionades sempre han trobat tota mena de problemes, obstacles i dilacions per pagar-ne la restauració i per treure'n partit patrimonial, just retorn de l'enorme inversió realitzada amb diners de tots. Aquesta situació ha estat comentada en veu baixa durant anys. Abans-d'ahir, per primer cop, l'arquitecte que ha dirigit la restauració, Francesc Xavier Asarta, i l'alcalde, Valentí Junyent, ho van verbalitzar en un acte públic. No van ser crítiques ni extenses ni molt intenses, però sí clares i inequívoques. El bisbat ho hauria d'entendre, d'una vegada, com un toc d'atenció.
