El parc de l'Agulla de Manresa (tècnicament, de Manresa i Sant Fruitós, dins del terme del qual hi ha el berenador) ja fa molts anys que va deixar de ser un dipòsit d'aigua rodejat per un parc aïllat. Ja fa molt temps que és un dels parcs principals de Manresa i del Bages. Aquesta realitat ha xocat amb la lentitud amb què s'ha anat convertit en un espai realment acomodat per a l'esbarjo. Dues mostres que aquesta lentitud ha deixat moltes nafres és l'aspecte del seu accés principal, una franja de solar de secà al costat de la carretera, i el fet que tot i que és un punt concorregudíssim no s'hi pot arribar en transport públic. Ara, els ajuntaments de Manresa i Sant Fruitós, aplegats al Consorci de l'Agulla, s'han posat d'acord per resoldre aquestes dues anomalies. L'any que ve, el terreny polsós que en fa d'avantsala es condicionarà i s'hi crearà una parada de la línia de bus de Santpedor a Manresa, la qual cosa farà el parc molt més accessible per a persones sense vehicle privat. Cal celebrar la decisió i preguntar-se com és possible que hagi tardat tant a arribar.
