Deu anys després de l'inici de la crisi econòmica que va enfonsar el sector de la construcció, l'activitat de construcció de pisos nous a Manresa es manté pràcticament a zero, igual que en els moments més negres de la depressió. Des de començament d'any s'ha demanat llicència per construir sis pisos. Per fer-se una idea del que suposa aquesta xifra, el 2006, en el clímax de la bombolla, es va demanar llicència per construir-ne dos mil, i abans de la bombolla el ritme normal de construcció a Manresa era d'uns tres-cents a l'any. Pocs sectors presenten una aturada tan dràstica en el seu capítol més important. Mentrestant, el sector va fent amb obres menors, que han assolit facturacions considerables. És un moment en què l'Ajuntament pot fer polítiques d'estímul dirigides a les prioritats de la ciutat, aquelles que eren desbordades per la potència del mercat en els anys del boom. Ara, una política de rehabilitació potent o de construcció en certs sectors de la ciutat podria obrir-se pas. Que el mercat estigui aturat és dolent, però crea oportunitats.
