Catalunya és un país muntanyós i ple de bosc. Molt més costerut que la major part d'Europa, i molt més frondós. Això el fa un territori molt atractiu, però també converteix la gestió dels boscos en una necessitat. Amb el canvi climàtic, molt més. D'una banda, la sequedat és el millor aliat dels incendis i, de l'altra, hi ha canvis biològics que creen nous perills. La processionària n'és un. El Berguedà i el Solsonès n'estan paorosament afectats; són les comarques que més ho pateixen de Catalunya. I això crea problemes: els veïns dels entorns rurals, caçadors i excursionistes s'exposen a urticàries molt desagradables, i els arbres experimenten processos d'assecament que fan que també siguin més fàcilment combustibles, més fràgils, més susceptibles de posar-se malalts. Davant d'això, la Generalitat dedica un milió d'euros a fumigar la plaga. Amb aquests diners es pot fer feina, però massa poca. La importància del problema justificaria una inversió molt superior. Cal entendre-ho, fer-ho entendre i pagar-ho.
