02 de desembre de 2017
02.12.2017

Una mirada des de l'exterior

02.12.2017 | 00:31

Bojan Brezigar és un eslovè que coneix bé el nostre país. Director durant molts anys del diari de la minoria eslovena de Trieste i membre de diferents organitzacions europees de defensa de les cultures minoritàries, ha estat diverses vegades a Manresa, la dar-rera de les quals convidat precisament per Regió7. També va ser un dels observadors estrangers que van venir a Catalunya per seguir el desenvolupament del referèndum del dia 1 d'octubre. I ara acaba d'editar un llibre titulat Sis dies a Catalunya, que recull allò que va veure i viure a l'entorn del referèndum. El llibre és editat en eslovè però sembla que aviat tindrà la seva traducció catalana. Pel seu coneixement de Catalunya i per haver viscut intensament el procés d'independència d'Eslovènia, Bojan Brezigar és una persona autoritzada per comentar la situació a Catalunya. I justament aquests dies el diari digital Vilaweb n'ha publicat una entrevista, de la qual val la pena de destacar alguns aspectes. Com que aquesta entrevista encara és fàcil de trobar només cal subratllar-ne l'opinió sobre temes que encara són controvèrsia al nostre país i que és interessant de veure tractats per un observador estranger.

Bojan Brezigar és contundent en afirmar que l'aplicació del 155 és una mostra evident d'allò que són encara les restes del franquisme en la legislació espanyola, tal com ho és també la supervivència d'un òrgan judicial com l'Audiència Nacional. I compara l'actuació del president de Sèrbia i de Iugoslàvia, Slobodan Milosevic, que a final dels anys noranta refusava totes les propostes que se li feien arribar des d'Eslovènia, amb la mateixa actitud immobilista de Mariano Rajoy a l'Estat espanyol. Brezigar creu també que la decisió del president de la Generalitat d'anar a l'exili és encertada perquè és molt millor ser a l'estranger que no pas a la presó. També coincideix totalment amb l'opinió del Govern català de voler arribar a la independència sense violència, perquè l'actitud pacífica és precisament una de les característiques del procés de Catalunya. Creu que les aspiracions catalanes no tenen marxa enrere perquè tenen el gran actiu del suport i el compromís d'una part molt important de la població. I com a única qüestió negativa destaca l'error d'haver cregut que la independència s'aconseguiria en poc temps.

Realment, la temàtica que ha plantejat Bojan Brezigar coincideix del tot amb el debat polític que ha tingut lloc al país en els darrers mesos i que seguirà sens dubte durant una bona temporada. Però pot haver-hi, certament, elements que modifiquin el paisatge. Els presos polítics sortiran aviat de la presó on no havien d'haver entrat mai? Serà possible una campanya electoral menys «anormal» del que és previsible? La presència a Brussel·les de milers i milers de catalans farà algun efecte en els rovellats mecanismes mentals de la Unió Europea? El resultat de les eleccions del 21 de desembre serà prou contundent? I sobretot, ¿ens adonarem finalment que la intenció última del tripartit del 155 –PP, Ciudadanos i PSOE- no es redueix només a combatre l'independentisme català sinó que es planteja realment suprimir l'autonomia?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook