Em diuen, fonts ben informades, que les noves generacions, les que s'acaben d'incorporar a l'edat adulta o estan a punt de fer-ho, miren molt poc la tele, fan servir els ordinadors només per fer els deures de l'escola i (atenció!) no van al bar. Es veu que l'ús polivalent i universal dels dispositiu mòbil ha fet trontollar aquestes tres institucions bàsiques de la societat contemporània. Reconec que ja em vaig esverar quan vaig adonar-me que la canalla d'ara no juga a indis i americans per la senzilla raó que l'univers western ja no els resulta familiar perquè les pel·lícules de l'Oest, que tant van influir sobre la nostra generació i l'anterior, els són pràcticament desconegudes. Ara bé, si es confirmés que els bars, els cafès, les cafeteries o les tavernes estan caient en desús, això sí que seria gros i podria tenir alarmants conseqüències en el procés civilitzador iniciat fa aproximadament 10.000 anys. I és que aquests establiments són una peça fonamental del que alguns urbanistes i sociòlegs denominen el Tercer espai (Third place), situat entre el primer (la residència, la llar) i el segon (el centre de producció i/o de consum). El tercer és l'espai de la socialització, de la trobada, allà on es difumina la frontera entre coneguts i desconeguts, entre allò públic i allò privat. Algú dirà que a la feina també hi coneixem gent, que a casa també podem fer-nos amb els veïns i que al bar també s'hi consumeix. I és cert, però en el primer i el segon cas, la relació social oberta és accessòria, no substancial, i pel que fa a comprar i vendre al bar, aquest n'és l'objectiu secundari, no principal. Si la raó d'anar al bar fos únicament fer-nos passar la set, hi aniríem ben poc perquè la botiga o a les màquines expenedores ens ofereixen el mateix producte a un preu clarament inferior. La gent no anem al bar principalment per aconseguir un determinat producte sinó, sobretot, per estar-hi, per trobar-nos-hi bé i per relacionar-nos -ni que sigui sense dir-nos res- amb altres éssers humans. Per aquesta mateixa raó, darrere la barra serà un dels últims llocs que conqueriran els robots.
Hi ha altres Tercers espais importants a la nostra societat: les esglésies (cada cop menys) i altres temples religiosos, les biblioteques, les llibreries amb sofàs, els barbers i perruqueries, alguns parcs, les places que mereixen el nom de places, les pistes esportives de barri, els teatres, les festes populars, les xer-rades obertes al públic... però cap és tan potent, per quotidià i abastable, com el bar. Per això mateix, la qualitat d'una ciutat o d'un país es mesura també per la qualitat dels seus bars de tota mena. Tant és així que som molts els que, quan ens estem més d'un dia en alguna ciutat o poble que no és el nostre, mirem de repetir de bar, de seure al mateix lloc cada vegada i de saludar el cambrer o cambrera com si ja ens coneguéssim. Així ens el fem un xic nostre i ens imaginem que, ni que sigui una mica, també formem part d'aquell nou lloc. Ja ho va dir Steiner, Europa són els seus cafès. I ja ho diu el lema de Cheers, el famós bar de Boston escollit no fa gaire el millor Tercer espai dels Estats Units: «Where everybody knows your name» .
