Un itinerari realitzat aquesta setmana al centre de Manresa amb l'objectiu de posar de manifest com es veu l'urbanisme amb ulls de dona (vegeu pàgina 5) ha fet un interessant exercici (potser ho hauria pogut ser encara més si se li hagués donat més contingut) sobre les diferents percepcions de la ciutat. Els defensors que hi ha una visió femenina argumenten que la dona ha quedat reclosa a casa i l'espai públic ha estat configurat pels homes, de manera que les dones hi troben a faltar més espais de relació, menys predomini dels cotxes i una profunda revisió dels espais foscos que intimiden més les dones que els homes, més susceptibles de ser agredides. Simplificant, es podria dir que, de fet, aquesta visió més femenina es podria considerar, al capdavall, més moderna. La majoria d'homes amb una sensibilitat d'avui hi combregarien, i és en aquest mateix sentit que avancen les polítiques urbanes progressistes. Si és un punt de vista femení, benvingut; en qualsevol cas, el que cal és arraconar el punt de vista descurat, caòtic i poc humà que tant ha imperat a Manresa.
