Sallent confia tancar el 2018 una carpeta que fa més d'una dècada que té oberta: la de l'Estació. Resumint, perquè aquest diari n'ha parlat a bastament, és un barri que ara fa prop de 30 anys es va detectar que patia un greu problema d'inestabilitat que en feia perillar els habitatges perquè s'havia edificat damunt d'antigues galeries mineres deixades a l'atzar de la seva imprevisible evolució natural. El resultat és que avui el barri és un gran solar, després d'anys de progressiu reallotjament de les famílies i enderrocs dels habitatges que anaven quedant buits. Si tot va bé, l'any vinent es pot formalitzar l'acord amb els darrers veïns que hi queden. De com s'està culminant tot aquest procés se n'extreu una conclusió i una crítica. La conclusió és que definitivament han estat la Generalitat i l'Ajuntament els qui han afrontat el problema. La crítica, que els principals causants, les anteriors empreses mineres i el govern de l'Estat (que en molts períodes era el propietari de l'explotació), se n'han rentat les mans. Molt injust.