Falta ben poc per a les eleccions del 21 de desembre, uns comicis clarament il·legítims per la seva convocatòria. Segons l'Estatut d'autonomia, només hi ha una persona que pot convocar eleccions al Parlament català: el president de la Generalitat. I el president és Carles Puigdemont i no les ha convocades. El famós article 155 de la Constitució espanyola no permet que el govern de l'Estat en destitueixi un d'autonòmic legalment constituït, ni que dissolgui un parlament elegit democràticament i convoqui eleccions per constituir-ne un altre. L'article 155, de redacció força breu, ni tan sols en parla. Per això, molts juristes -catalans o no- han opinat que el tripartit que ha impulsat el 155 -recordem una vegada més que han estat el PP, Ciudadanos i el PSOE (inclòs el PSC)- ha actuat utilitzant la força il·legalment i anant molt més enllà del que els permetia la llei, que tantes vegades els hem sentit a dir que s'havia de respectar. Recordem-ho bé, perquè aquest és l'origen immediat de la conflictiva situació en què es troba en aquests moments el nostre país.

Malgrat tot, dijous de la setmana que ve hi haurà eleccions al Parlament de Catalunya i les forces polítiques catalanes, per raons ben comprensibles, van decidir de participar-hi. Políticament, doncs, som en un moment d'extraordinària complexitat. Les enquestes serveixen per pronosticar què pot passar? S'ha vist prou vegades que no. Els interessos polítics de qui les publica es fan sovint prou evidents. Però la intuïció ens diu alguna cosa. Diu, per exemple, que el tripartit que ha donat suport al 155 no guanyarà. Diu també que l'independentisme, que gira entorn de Junts per Catalunya, ERC i la CUP, pot perfectament tornar a aconseguir la majoria absoluta, si més no en escons. I que els Comuns podrien tenir en determinats moments un destacat paper per inclinar la balança. I malgrat això la intuïció ens diu també que tot és molt just. I que caldria aconseguir una majoria encara molt més àmplia que permetés demostrar als partits del 155 que la seva imposició no ha servit de res, que l'ocupació antidemocràtica de la Generalitat és molt majoritàriament rebutjada, que la voluntat de recuperar-la continua intacta i que el fet que encara hi hagi presos polítics sense alliberar i exiliats que no poden tornar és absolutament inacceptable.

Per ampliar aquesta majoria cal que dijous que ve anem a votar decididament. Cal fer ressorgir l'esperit que empeny milions de catalans al carrer cada 11 de setembre i que en va portar molts milers a Brussel·les fa ben pocs dies. Cal que demostrar que la por no ens ha paralitzat. Cal que votem per alliberar-nos aviat del 155 i de les seves seqüeles. Per recuperar les institucions del país que ara estan mediatitzades. Per demostrar que per damunt de la raó de la força persisteix la voluntat de democràcia. Perquè els presos polítics siguin lliures i els exiliats tornin. Hem de votar en contra dels que volen que Catalunya continuï sent la seva colònia. I a favor d'un país més lliure, més democràtic, socialment més avançat i més solidari. En resum: cal que votem massivament per defensar la república que vam gua-nyar democràticament el dia 1 d'octubre.