Manresa és una ciutat de bàsquet amb molts aficionats, equips i practicants, i el vaixell insígnia d'aquesta cultura basquetbolística és el Bàsquet Manresa, ara ICL, amb el Nou Congost com a gran lloc de trobada. La fidelitat dels seguidors de l'ICL està demostrada, però no és a prova de bomba. Amb la caiguda a la LEB l'assistència mitjana ha baixat de 4.000 espectadors a 2.500. El club al·lega que en altres camps on hi ha hagut pèrdues de categoria la caiguda ha estat més gran, i que les circumstàncies no han afavorit l'assistència en els primers partits. Tanmateix, fins i tot així la dada és molt rellevant i té efecte tant en la recaptació com, encara més important, en el caliu amb què compten els jugadors quan salten a la pista. Un pavelló ple (o raonablement ple) i calent pot decantar un partit en moments delicats. Una massa fidel de 2.500 persones continua sent un nombre molt considerable per a una demografia com la nostra, però és insuficient. El club ha de fer accions per estimular l'assistència, i l'aficionat ha de fer un cop de cap: fora mandra.
