RES SERÀ IGUAL

Però, si bé electoralment els resultats són molt semblants als anteriors, a partir d'ara res serà igual. No ho serà perquè tothom ha vist els resultats de la deriva independentista, i ha aparegut la realitat crua i dura, després de multitud de mentides i enganys. Ja ningú podrà creure en una imaginària independència, sense sortir de la UE, perquè tothom ho ha deixat clar. Ja ningú podrà pensar en la viabilitat econòmica, quan ningú posaria cinc cèntims per finançar un nou estat, com cap país del món reconeixeria una nova realitat que no fos consensuada amb l'Estat corresponent.

Com tampoc es pot continuar enganyant en un fet tan evident com que la independència no disposa d'una majoria interna, a escala de Catalunya, i ja cap nou govern podrà parlar en nom del «poble català», si vol tirar per camins anticonstitucionals.

N'hi ha més, però. És impensable la repetició de fets tan greus i insensats com que la mesa del Parlament pugui tornar a vulnerar el reglament, o l'Estatut d'Autonomia. L'article 155 ha vingut per quedar-se si en algun moment es volen repetir situacions com les viscudes. El 6 i 7 de setembre es va produir un cop d'estat civil al Parlament, es va vulnerar reglament, Estatut i Constitució. Si ara els partits independentistes volguessin repetir un fet semblant, saben que immediatament s'activaria el 155 per restablir la legalitat.

El mateix passaria en el cas que el nou govern, sigui quin sigui, volgués imposar noves lleis, contradictòries amb els preceptes de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya o amb la Constitució. Per a qualsevol proposta de canvis estatutaris fan falta dos terços del Parlament. És a dir, es requereixen noranta dels cent trenta-cinc diputats, i qui cregui que amb setanta ho podrà fer, s'equivoca.

Igualment s'equivoca Puigdemont, i els seus exconsellers, si creu que pot posar condicions al seu retorn. El Govern central pot tenir poder sobre la Fiscalia, però no en té cap sobre els jutges. Aquesta és una d'aquelles llegendes urbanes en què molta gent creu que una trucada, un gest del govern central, pot aturar, modificar o suspendre una acció judicial. Van molt errats. Al contrari, una intervenció «política» sobre els jutges podria comportar una acció judicial contra qui ho intentés. Com en tots els àmbits, pot haver-hi algun jutge procliu a fer favors, però la immensa majoria són independents. Independents, i conscients que representen la Legalitat, en majúscula. El jutge del Suprem que té aplegades les causes n'és un exemple de manual.

Així doncs, que ningú esperi pactes extrajudicials, ni decisions estranyes. Els quatre membres de la mesa del Parlament aniran a judici, i tenen tots els números per ser condemnats, a penes contundents. Recordo que varen rebre set requeriments del TC, sense fer-ne cas. O fins i tot, fent ostentació dels incompliments. I Puigdemont i la resta d'ex consellers, amb la resta de protagonistes de la vulneració de l'estat de dret, tenen l'absoluta seguretat que seran jutjats i condemnats, en funció dels delictes provats, en el transcurs dels judicis pertinents. I el mateix succeirà amb tots aquells alcaldes que varen vulnerar les lleis vigents.

Res serà igual en aquesta nova legislatura que iniciarem d'aquí a pocs dies, amb la constitució del nou Parlament. Els qui, en el passat, jugaven a superar els límits legals, i a creure que res els podia parar, han vist les eines que té l'estat de dret. Un estat de dret que no depèn de qui estigui en el govern central sinó d'aplicar les obligacions constitucionals, mani qui mani. Els partits independentistes han guanyat en escons, poden governar. Endavant, doncs, però tenint present que sortir de la legalitat provoca els efectes que hem vist i veurem properament.