És el títol del darrer llibre sobre la història contemporània de Catalunya, del doctor Daniel Díaz, que veurà la llum el proper més de febrer gràcies a les Publicacions de l'Abadia de Montserrat que dirigeix l'historiador i monjo benedictí, el mallorquí Josep Massot i Muntaner. El pare Massot, que havia mostrat el seu pessimisme abans de l'1-O, ha passat uns dies difícils: va estar ingressat a Sant Joan de Deu perquè se l'hi havia fet aigua als pulmons, poc després va patir una severa operació de cor a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona, entremig de la qual va sofrir un ictus, que li ha deixat seqüeles en la mà dreta. Ara s'està a la infermeria de Montserrat, on es troba relativament bé, sense poder fer grans esforços. I no cal dir-ho, intenta rebre tota la gent que el va a veure. Massot fou qui va posar el títol definitiu de Soldats i emboscats al nou treball de l'historiador Díaz, que malgrat també travessar per unes difícils circumstàncies familiars, ja l'ha corregit, s'ha maquetat i fins i tot s'ha enviat a impremta, de tal manera que ben aviat serà a les prestatgeries de la llibreria de l'Abadia, amb un cert retard.
Soldats i emboscats és l'estudi de la transició de les columnes milicianes a l'exèrcit regular durant la Guerra Civil i els problemes greus que va comportar: com va reaccionar la població a mida que les seves lleves eren cridades forçosament a files. Molts deserten i s'escapen pels Pirineus mitjançant xarxes d'evasió clandestines, d'altres s'amaguen dins les ciutats, o s'embosquen dins del món rural. El llibre és conseqüència d'una investigació de tres anys i mig, on l'autor critica la pretesa unanimitat de la població catalana amb l'exèrcit, fins al punt que va arribar a ser un problema greu per la República espanyola, que va haver de desplegar un fort aparell policial repressiu per pal·liar-ne les conseqüències: diverses sancions, deixar famílies sense feina o privar-les de les cartilles de racionament, situar d'altres membres de la família a les primeres línies del front, insults, simulacres d'afusellaments... Aquesta revolta de molts catalans implica que hi havia gent que no volia anar a l'exèrcit, fet que entronca amb la cultura pacifista a Catalunya, però també amb la circumstància que l'exèrcit republicà espanyol també era profundament anti-català, ja que fins i tot a nivell de tropa, predominaven les conductes catalanofòbiques: no els accepten pel simple fet de ser catalans. El llibre també esmenta com era la vida quotidiana de la tropa, (és a dir, des de què menjaven fins a com es distreien), així com la reacció de la ciutadania. Un problema paorós va ser el de les malalties venèries que van causar tremendes conseqüències, fins que els Laboratoris Esteve, ubicats a Manresa, van fabricar un producte eficaç contra elles. El metge català Santiago Montserrat munta un hospital psiquiàtric a Lleida per a republicans, on introdueix la psiquiatria de guerra per als traumatitzats i els que s'inutilitzen a ells mateixos. Segurament, és la part més miserable i trista dels exèrcits en guerra.
Conclusions: És un llibre de síntesi que hauria pogut ser més voluminós i oferir més informació, però que aporta moltes dades originals, fins al punt que l'investigador s'ha trobat sumaris amb documents plens de sang seca, com per exemple un de Sant Aniol de Finestres a La Garrotxa, en què un regidor denunciava els que s'amagaven pels boscos, fins que el van matar. En canvi, també es qüestiona com fa Massot que les cartes dels soldats republicans d'Incerta glòria, siguin certes, ja que en analitzar-les, el monjo s'adona que un noi de 24 anys no pot tenir tanta riquesa cultural ni l'agudesa precisa. Sales era un novel·lista consagrat a qui hauria estat relativament fàcil inventar-se la correspondència. Metodològicament, Díaz es fonamenta en la Causa General, per situar les fugides massives de gent dins les 9 regions, a partir de la Divisió Comarcal del 1936, establerta per la Generalitat de Catalunya. Les comarques en les que hi ha més gent emboscada són la Garrotxa, el Berguedà, l'Osona i el Solsonès. Totes elles tenen un denominador comú: la força que hi exercia el carlisme. Molts d'ells es passen a l'altre cantó, el franquista, on formaran part del Tercio de Nuestra Señora de Montserrat. Subsidiàriament, l'autor també esmenta algunes realitzacions dels soldats catalans republicans: el sistema de biblioteques al front, la llar del combatent català a Madrid o les milícies de la cultura.
