No hi ha rancor en la seva conversa. Però si amb algú està molt dolgut és amb el PSC. No és política, és una cosa més profunda i que té a veure amb l'escassa empatia que han demostrat amb la situació dels presos. Li costa entendre que la discrepància política arribi a aquests extrems. «Com es pot no tenir ni que sigui una reacció humanitària», diu en veu una mica més baixa, com dient-s'ho a si mateix.
Aquestes paraules les va escriure José Antich, al diari El Nacional del passat dia 7 de gener. I es refereix a Oriol Junqueras, el qual estaria dolgut -com ho estem molts- amb l'actitud del PSC.
El meu pare va ser militant socialista molts anys. Tinc altres familiars que també són o han estat socialistes o molt propers al PSC. Jo mateix tinc amics i persones amb qui m'uneix una molt bona entesa que voten o militen al PSC. I he treballat i admirat per la seva feina persones de l'òrbita del PSC durant molts anys.
Però ara mateix se'm fa molt difícil d'entendre l'actitud d'algunes persones d'aquest partit o d'aquest òrbita que callen i no diuen en públic el que estic segur que senten en privat. (I si no ho senten, encara pitjor!). I ara no estem parlant de política. Estem parlant d'una altra cosa: d'humanisme, de sentiments personals, d'empatia cap al patiment d'unes persones i les seves famílies...
Com moltes d'aquestes persones, com el meu pare, jo també crec que la política ha de servir per solucionar els problemes de la gent, per intentar resoldre els conflictes i per assegurar cotes més altes de justícia i de benestar per a tothom, independentment del seu origen, de la seva llengua, de la seva procedència familiar... En aquesta tasca és legítima la discrepància política i les visions diferents de les coses.
Però no tenir el valor de fer pública una mínima empatia o una reacció humanitària cap a persones que es troben empresonades (o que han hagut de sortir del país) per defensar els seus ideals i mantenir el mandat que els va donar el poble en unes eleccions democràtiques, dol, sap greu, fereix l'ànima dels que pensàvem que, més enllà de la discrepància política, hi havia els sentiments personals i humans.
No és això, companyes i companys del PSC de la comarca! No és això!
