El passat dia 11 es va inaugurar al Museu de la Tècnica l'exposició Manresa 1814-1931, l'època de la industrialització, a iniciativa de la Fundació Independència i Progrés (IP). El seu president, Joan Badia, va assenyalar la importància d'aquests anys en la transformació de Manresa cap a una ciutat moderna. Va agrair el treball de síntesi de l'historiador Jordi Piñero en l'elaboració dels 9 plafons gegants que constitueixen l'exposició, amb una pantalla on s'hi projecten imatges de l'època. També va remarcar la col·laboració amb la Generalitat, l'Ajuntament i les fundacions IP, així com amb la d'Aigües de Manresa i Junta de la Sèquia, per a la realització de l'exposició. El vicepresident d'aquesta fundació, Josep Alabern, va reivindicar entre d'altres qüestions, l'edifici dels Panyos, del 1820, precisament una de les joies d'aquesta industrialització. L'alcalde Valentí Junyent va recollir la idea de la rehabilitació d'edificis industrials, quan hi ha uns usos previstos, però penso que ara, pràcticament ja no s'hi val: després de deixar-nos perdre una gran part del patrimoni industrial, avui ningú podrà justificar que no es recuperin Els Panyos i el que queda de la Fàbrica Nova, quan justament la ciutat ha perdut el caràcter essencialment industrial dels dos segles passats. Francesc Comas, comissari de l'exposició i també de la Commemoració del 125è aniversari de les Bases de Manresa, després de fer una autocrítica sobre les mancances de l'exposició, per exemple hi falten les relacions laborals del món industrial, va fer una breu introducció de com era la societat manresana de l'època i quin paper va jugar la ciutat en l'àmbit català, tot això amanit amb les anècdotes, que tant li agraden, com les truites de Ca l'Amat.
L'exposició comença justament al final de la Guerra del Francès el 1814, quan la ciutat ha de fer front a més de mil cases ensorrades i una indústria arruïnada. Es refarà fins a ser la cinquena ciutat més important de Catalunya, amb un bon nucli de comunicacions que es concreten a Manresa riu on s'ajuntaven els dos eixos ferroviaris del Llobregat i el Cardoner que amb el nou nucli de carreteres potenciaran la ciutat industrial. A remarcar un interessant plànol topogràfic amb corbes de nivell. Un tercer àmbit es centra en la importància de la immigració com a factor de creixement de la ciutat cap a les carreteres de Vic i Cardona, amb la creació de nous barris, com el Poblenou. S'hi afegirà també un nou dinamisme cultural basat en l'associacionisme. Als 31 temples existents, la Festa Major, les cavalcades de reis, els aplecs com el de Juncadella, les processons o les enramades, especialment de les Escodines, on els pagesos de la barriada hi portaven els gegants, s'hi afegiran noves formes de socialització laiques com les tertúlies a la farmàcia del doctor Esteve on s'hi troben els fundadors d'entitats com l'Orfeó Manresà o el Centre Excursionista de la Comarca de Bages; a més d'esbarts i clubs esportius com el Centre d'Esports Manresa, el 1926 al Pujolet. Moltes de les activitats d'oci es concentraran al primer tram del Passeig, des del 1891, amb l'aparició de music halls, teatrets, parcs d'atraccions, concerts, sardanes, cafès i els primers cinemes com el Principal, el Kursaal, o el Modern Palace. A les escoles religioses, els comencen a fer la competència la laica del carrer Sobrerroca i la racionalista del carrer Mesquita. Pel que fa a la política, el segle XIX contempla 5 guerres civils: revolta reialista, dels Malcontents i les tres carlines. Amb l'arribada de la Primera República, la petita burgesia entra a l'Ajuntament de la ciutat. El 1892 amb les Bases de Manresa s'aprova el primer programa del catalanisme polític. El 1909 la ciutat viu la Setmana Tràgica i poc després el pistolerisme amb atemptats com el de l'industrial Pere Oliveras i o el del sindicalista Angel Pestaña. Socialment, la ciutat evoluciona de la tradicional pagesia amb la Sèquia; obrera i artesana, amb botiguers i menestrals; cap a una indústria cintera i tèxtil fins a convertir-se en una ciutat fàbrica.
La mostra és permanent i es pot visitar de 10 a 14 hores, de dimarts a diumenge al Museu de la Tècnica de Manresa.
