02 de març de 2018
02.03.2018
40 Años
40 Años

Parlem, és clar, de la nevada

01.03.2018 | 23:54

Cada tres o quatre anys, la caiguda d'una bona nevada fins a la terra baixa ens permet de tornar a obrir el nostre debat recurrent sobre el comportament col·lectiu que tenim davant les inclemències de la naturalesa. En realitat, la majoria de nosaltres no entenem gens de meteorologia, ni sabem gran cosa en matèria d'organització del trànsit o de la protecció civil, però tots tenim idees pròpies sobre com s'haurien de fer les coses i sobre la incapacitat dels països mediterranis per resoldre-les d'una manera més o menys satisfactòria...

Enguany, el debat ens ha ofert algunes variants inèdites. La decisió de les autoritats de prohibir el transport escolar i el trànsit de camions ha afegit a la controvèrsia habitual nous elements interessants. Crec que, en general, tothom s'ha avingut sense escarafalls a la primera ordre, perquè els mestres ja havien advertit que a l'escola no s'exposarien noves matèries –cosa que va tranquil·litzar immediatament els pares amoïnats– i perquè un dia de neu no deixa de ser una jornada esplèndida per a les criatures i fins i tot per als pares i els avis que se'n cuiden. Ninots de neu, trineus i fotografies a desdir fan passar les hores de la canalla amb una exaltació especial. Pel que fa als camions, la cosa ja ha estat diferent, és clar, perquè transportistes i empreses han perdut un dia de negoci i s'han mostrat en alguns casos francament aïrats per l'immobilisme a què s'han vist condemnats.

Comptat i debatut, he de dir que m'apunto sense dubtar al bàndol dels qui troben bé la mesura adoptada. Tots ens fem càr-rec del perjudici que es pot haver causat als camioners, però el responsable darrer del que els ha passat no es troba pas en les autoritats sinó en la meteorologia, una contingència amb què el seu ofici ha de comptar forçosament: és el mal temps i és la nevada allò que perjudica la feina d'una gent que es guanya la vida per les car-reteres. D'altra banda, tots sabem que aquests professionals es queixaran amb tota lògica, però també sabem perfectament que els camions acostumen a ser la causa principal dels grans embussos i embolics que es produeixen a les vies de circulació nevades i que impedeixen el pas lliure, no sols de tota mena de vehicles, sinó sobretot de les màquines llevaneu. Molta gent que, arran d'una gran nevada, ha hagut de passar la nit a la carretera, s'hi ha trobat no solament per la imprevisió de no portar cadenes, sinó principalment perquè hi ha hagut algun camió que ha fet una virolla i s'ha entravessat al mig del pas.

O sigui que podríem dir que, aquesta vegada, les coses s'han fet bé i pensant en l'interès general. I aquesta és una conclusió que convé que diguem en veu alta, tan acostumats com estem a criticar-ho tot. D'altra banda, l'immobilisme forçat d'aquests 6.500 camions ens ha posat de nou davant dels ulls un problema estructural que tenim com a país, i és que depenem abusivament del transport de mercaderies per les carreteres. Encara que siguem un territori d'orografia complicada, en moments com aquests ens adonem de l'error monumental que representa no haver sabut prioritzar com calia el transport per ferrocarril. Però, vaja, els culpables d'aquest dèficit ja els coneixem prou bé i no és hora avui de dedicar-los de nou un altre article.

I ja hem tingut la nevada de rigor i el goig inefable de veure el nostre paisatge de cada dia completament transformat. I vindrà l'estiu i passaran els mesos i, si tot va bé i el canvi climàtic no ho espatlla, d'aquí pocs anys podrem tornar a debatre de forma col·lectiva sobre la nostra manera de comportar-nos davant les inclemències naturals...

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook