09 de març de 2018
09.03.2018
40 Años
40 Años

Anàlisi del retaule del Sant Esperit

08.03.2018 | 23:44

Fa uns dies Catalònia Sacra va inaugurar la seva agenda cultural per primera vegada fora de Barcelona amb una extraordinària conferència del doctor Joan Valero Molina sobre el retaule del Sant Esperit de la Seu de Manresa, comentada in situ. Obra mestra i un dels grans elements artístics i culturals del nostre País fou analitzada rigorosament per Valero, especialista en escultura gòtica del període medieval, que en va explicar les virtuts artístiques i la va situar en els seus diferents contextos. Va esmentar l'espai de l'obra i l'escenari al costat d'una capella. El retaule es construeix entre el 1393 i el 1394, obra de Pere Serra, dins l'església de Santa Maria que s'edifica cap el 1322 per l'arquitecte Berenguer de Montagut, (en una època d'esplendor de la ciutat), i s'acaba el 1488. Va dissenyar l'Església de la Seu amb arcbotants per sostenir el mur, que són característics de l'arquitectura gòtica del nord. També va remarcar el context de la basílica al moment en què es realitza el retaule en una Seu inacabada. Les obres s'inicien pels volts de 1330 i tants. El 1371 es consagra l'altar major, però abans hi ha un parell d'interrupcions. Entre el 1341 i 1345, quan el bisbe de Vic, es va enfadar perquè la construcció de la Sèquia passava per uns territoris seus i durant quatre anys va prohibir que s'hi fessin cerimònies religioses públiques i el 1348 que s'atura per la pesta, fins que la població se sobreposa. Cap a 1425, sembla que es tornen a aturar les obres, quan l'església ja està construïda, llevat de dos trams d'una nau i les capelles laterals corresponents. El 1714 un incendi a la Seu va afectar al mobiliari de l'església i alguns retaules van desaparèixer i d'altres van quedar malmesos, com el de Sant Nicolau i Sant Miquel, gòtic també, del qual només en queda una part. Sembla que al retaule del Sant Esperit, aquest incendi, hauria afectat la part posterior de la predel·la. Pel que fa al context ideològic, l'obra del retaule va ser encarregada pel gremi de blanquers-cuireters, un dels més poderosos de Manresa, i la mostra que la capella era seva, és el contingut iconogràfic de la clau de volta. El 10 de febrer de 1893, la confraria de cuireters delega en l'escriptor Pere Nadal i el cuireter Pere Ubach, perquè anessin a Barcelona per comprar un retaule o contractar a preu fet als mestres pintors a la ciutat de Barcelona, amb la facultat per decidir sobre imatges, colors, històries, or, que havien d'entrar en el retaule. Ho fan dos anys després de la destrucció del call jueu a Barcelona i de la revolta anti-jueva a Catalunya. Aquests fets, coneguts com a pogrom, havien d'estar molt frescos en la memòria dels qui van encarregar l'obra. El 1394 l'autor ve a Manresa per col·locar el retaule, però a més a més se li paga per una bestreta: les cortines, que no s'han conservat. Del context artístic, cal dir que és una obra mestra dins de l'art de la seva època, finals del segle XIV, que marca el final d'una època del gòtic i comencen aparèixer alguns elements en l'obra que apunten cap a l'inici del gòtic internacional. Pel que fa al retaule, el mestre –mes tardà i de maduresa– hi va intervenir, però els seus ajudants hi van tenir una participació important: Jaume Cabrera, Pere Vall, Joan Mates i Jaubert Gaucelm,

Aquest retaule va ser desmuntat per protegir-lo i va passar diverses peripècies fins el 1939. Després de la guerra es va fer la restauració definitiva actual. De la predel·la es recuperen dues escenes originals que estaven al Museu i es col·loca el fragment d'una taula de Lluís Borrassà del 1411, sobre Sant Antoni. És un retaule de gran format, que verticalment té cinc carrers amb un de central més ampli, que hauria tingut una predel·la original i dos laterals. Al mig hi ha la figura de l'Esperit Sant. Dedicat a la Verge, que és la gran protagonista amb els 7 goigs: anunciació, nativitat, epifania, coronació, pentecosta, resurrecció i l'ascensió. Escenes del gènesis i de sants, la representació del món rodó, el naixement d'Adam, amb una escena que representa el Paradís, i esmenta formalment l'arribada d'un nou gòtic que serà l'internacional, caracteritzat per la inclusió de detalls, del preciosisme i del gust per l'anècdota...

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit