11 de març de 2018
11.03.2018
40 Años
40 Años

el rellotge de l'estació

Avui tot ha d'anar sincronitzat, però un vell contenciós, més aviat tercermundista, entre vells enemics de les velles guerres balcàniques, ens retarda el despertador i el programador del forn

11.03.2018 | 07:05

Es veu que milions de rellotges elèctrics d'un munt de països s'han endarrerit a causa del conflicte polític de l'antiga Iugoslàvia. Cronòmetres que formen part d'electrodomèstics, com ara microones, o que regulen engegades i apagades de calefacció, o despertadors. Es veu que molts d'aquests mesuradors del temps ho fan comptant els impulsos de la xarxa elèctrica, que oscil·la a una freqüència determinada. Però els embolics no resolts entre Sèrbia i Kosovo han fet que des d'aquell racó d'Europa s'enviés una distorsió a tota la xarxa continental, una qüestió de mil·lèsimes que, acumulades, han provocat retards perceptibles. La globalització també és això: el nostre despertador es torna impuntual perquè serbis i kosovars no saben gestionar a mitges la xarxa elèctrica conjunta que van heretar de la desapareguda Federació Iugoslava.

Això de l'hora sincronitzada, ben mirat, és una cosa força recent. De rellotges n'hi ha des de fa mil·lennis, i de rellotges mecànics amb pèndol i corda, des de fa segles. En antics monestirs es troben les «torres de les hores», grans rellotges de paret que ajudaven a seguir la regla. Però sempre es tractava de l'hora local, i la referència era el sol. El migdia solar servia per posar els rellotges a l'hora, però, com se sap, a cada meridià és migdia en un moment diferent. L'hora solar de Manresa no és la mateixa que la de Lleida. Això no era cap problema quan la gent es desplaçava a peu o en carro. Però va arribar el ferrocarril i, amb ell, els horaris detallats que calia complir estrictament. Llavors va ser indispensable que les deu i deu fossin les deu i deu al mateix moment en tots els extrems de la xarxa. El cronòmetre del maquinista havia de marcar el mateix que el de totes les estacions per on passés, i tant li era que el rellotge de sol de la plaça, o el del campanar de l'església, li portessin la contrària.

Ara ja fa temps que parlem de sincronització mundial, perquè del ferrocarril hem passat a l'avió intercontinental, i encara més important, a les telecomunicacions. Sigui per fixar una conversa telefònica, engegar una videoconferència o, encara més delicat, fer que treballin junts ordinadors de tot el planeta, cal que tots els rellotges marquin la mateixa xifra per expressar la seva hora mundial (GMT). Però vet aquí que un vell contenciós, més aviat tercermundista, entre vells enemics de les velles guerres balcàniques, ens retarda el despertador i el programador del forn. No anem bé.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook