14 de març de 2018
14.03.2018
40 Años
40 Años

Quan odiar és un delicte

13.03.2018 | 23:42

Queda acreditat que discrepar, en societats posteriors a les que han patit una dictadura amb manca de llibertat com l'espanyola, és un problema. A més a més, per aquí la discrepància passa fàcilment a l'enfrontament verbal, amb crits i insults, i tot plegat deriva en el patetisme dels que ho practiquen i la frustració dels que ho pateixen. La bronca forma part de les relacions entre humans de pensament diferent i en societats llatines és quasi una marca identificadora. Per tant, és fàcil que les trobades o topades entre gent d'idees contraposades i en moments d'alta tensió política com l'actual, tot plegat acabi en un encreuament de paraulotes, amenaces i alguna empenta. Tot molt trist i desanimador. Però és així i, a més, els mitjans ara donen difusió a qualsevol fotesa que vagi a favor de la seva línia editorial. Des de Madrid malden per TV3 i molts d'aquí consideren manipuladora la premsa d'allà. Tots tenim una visió parcial que la modernitat està agreujant perquè els algoritmes de les nostres xarxes socials es preocupen de mostrar-nos només el que ens agrada veure. Rebem informació adaptada als nostres gustos i hem de ser conscients que aquesta terrible pràctica ens fa córrer el risc de convertir-nos en fanàtics sense capacitat d'escoltar (ni entendre) el diferent.

Mentrestant i per acabar-ho d'agreujar, a Barcelona hi ha una fiscalia per delictes d'odi que actua molt diligentment en segons quins casos en què algú mostra actituds d'odioses contra algú altre. Per discussions de carrer, com la que va succeir a Berga el dia 3 d'octubre, el dia de la vaga per la violència policial. Per uns professors de la Seu per parlar a classe de l'1 d'octubre o versus qualsevol que aixequi el to de veu (o pitjor) en defensa de posicions sobiranistes. Des de fa unes setmanes, sovintegen les denúncies o les actuacions d'ofici del fiscal contra persones que presumptament han comès un delicte tipificat a l'article 510 del Codi Penal amb penes de presó. La maquinària judicial ha començat a actuar fomentada pels polítics amb càrrec i respecte d'aquestes accions d'odi polític. El mateix ministeri de l'Interior ho promociona barroerament des del seu web. Ningú hauria d'insultar, arraconar o pressionar a ningú per les seves formes de pensar. Però judicialitzar-ho ataca la llibertat d'expressió de tots. I és molt més greu perquè la justícia espanyola només va contra les persones amb idees sobiranistes. Els pseudojubilats que es dediquen a treure llaços grocs dels parcs i dels jardins, els quals reaccionen de molt males maneres quan algú els ho recrimina, tenen barra lliure. Als policies que van sortir del seu hotel al Maresme amb porres extensibles a perseguir els vilatans que els escridassaven per haver-se pixat a sobre d'ells quan protestaven, tampoc. Res en contra dels que van assetjar Catalunya Ràdio. Ni cap altre cas conegut de tabarnesos en acció. Només actuen envers una de les parts del conflicte i l'altra queda impune. Està imputat per delicte d'odi el regidor del nas de pallasso de Sant Joan. Aquesta setmana ha declarat com a imputat l'alcalde de Fonollosa. La mateixa Guàrdia Civil que va acudir-hi ha fet l'atestat. Art i part. Se'ls acusa (als fonollosencs) de fer barricades, de tenir nens vigilant per veure si venien, i dels Mossos es diu que els contemplaven amb un «somriure còmplice». Els agents militars cridats a declarar, ho fan com a testimonis, tots els altres, com a imputats. Actuar de manera esbiaixada, encara que tinguis tot el poder i creguis que ho fas per defensar un bé suprem (la unitat de la pàtria), sempre es gira en contra. És segur que hi haurà persones que se sentiran cohibides a l'hora de manifestar-se però també es generarà una sensació col·lectiva d'injustícia i parcialitat sobre la meitat d'un país. Presentat així, crearan uns «altres» que per sempre se sentiran víctimes i fora del seu món de lleis i arbitrarietats.

Mentre per aquí legislen contra l'odi com a Turquia ajustant lleis i els seus noms que deriven del franquisme, la Constitució dels Estats Units recull el dret a ser feliç, i la llibertat d'expressió és sagrada. Els tribunals locals no saben que quan algú crida, el millor que es pot fer és deixar-lo que s'esbravi o fer-li veure que és un baladrer. I l'activació d'aquests tribunals d'excepció per segellar boques dels que no diuen el que ells volen sentir serà inútil. Però res canviarà, seguim caminant cap a l'absurditat i crearan (crearem) dues societats dividides en un mateix lloc.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit