Hi ha projectes o activitats que queden perfectament descrits amb el nom que porten. Copa del Món de Rugbi Japó 2019, no cal dir res més, ja sabem què, quan, qui i on. A vegades, però, el nom no funciona però el concepte sí i es pot explicar amb una frase curta i senzilla. D'aquests i de Manresa, se me n'acudeixen un parell de casos evidents. El primer és la FUSSAM (Fundació Sòcio-Sanitària de Manresa), un nom lleig, llarg i poc concret, de l'època en què els tecnicismes suposadament asèptics quedaven moderns, que ara s'ha canviat per un altre que connecta molt millor amb el sentit comú popular: Sant Andreu Salut. El segon nom (i acrònim) impossible és el de la part manresana de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC). Tant és així que tothom en segueix dient com abans: la FUB. En un cas i en l'altre, els noms oficials eren complicats però el concepte, la idea, s'entenen a la primera: serveis de salut vinculats a l'històric Hospital de Sant Andreu i estudis universitaris ubicats a Manresa. Fàcil.

Més preocupants són els projectes que no són fàcils d'explicar i que, a més, duen noms poc o gens descriptius. A Manresa i al Bages en tenim alguns exemples clars: la Fira Mediterrània, que és molt més que una fira i que té lloc en una ciutat que ningú associa amb el mar; el Geoparc, que no és cap parc i que té a veure amb una disciplina científica (la geologia) tan omnipresent com desconeguda; i Manresa 2022, un esdeveniment que encara no sabem ben bé en què consistirà i que té a veure amb un personatge que a tots ens sona però que pocs coneixen amb una certa profunditat. En totes tres propostes, el nom no fa la cosa i la cosa costa d'explicar.

Les tres iniciatives tenen molt més sentit i potencial del que podria semblar a simple vista però requereixen un esforç afegit de comunicació. En el primer cas, el que abans es deia Fira d'Espectacles d'Arrel Tradicional (buf...), el temps, no la definició, és el que li ha acabant donant una identitat i un públic diferenciats. Ha costat, però, i encara ara molts manresans tindrien dificultats per explicar de què va aquest festival que en diuen fira a cavall entre la cultura popular de carrer, el folklore de teatre i el pop festivaler. El Geoparc tampoc és cap galimaties quan t'expliquen que si tenim Montserrat (un antic delta), fòssils per donar i per vendre, salnitre, potassa i coves del Toll és perquè abans, molt abans, tot això era un mar interior sense el qual no seríem el que som. Aquest concepte, mar interior, és molt més fàcil d'entendre i delimitar i és el que ara, encertadament, estan mirant de comunicar els promotors del Geoparc. Finalment, Manresa 2022, un intent per apropar la ciutat a la Cova i la Cova a la ciutat i, alhora, per fer valdre, a nivell de projecció exterior, la relació d'un personatge polièdric i complex, però mundialment conegut, amb la ciutat que el va acollir. Com en el cas del Geoparc, la idea, ben explicada, és potent, el que falta, fins ara, és concreció i pedagogia, dos conceptes que, normalment, s'ajuden l'un a l'altre.