L'Ajuntament de Manresa acaba de posar en marxa un nou sistema d'ajuts a la rehabilitació d'habitatges antics que permet, alhora, aconseguir allotjament social. En concret, el govern concedeix un ajut a persones que tinguin habitatges buits que no estan en bones condicions per ser habitats i, per tant, no poden ser posats a lloguer, de manera que els propietaris pateixen pel cost d'un patrimoni que ja només genera despeses i l'habitatge no surt al mercat. El govern preveu ajuts de fins a 8.000 euros per facilitar la inversió en la reforma i exigeix que aquest import li sigui retornat posant el pis a lloguer social. És un cercle ben tancat i amb una bona filosofia, però amb un inconvenient: un pis que no sigui habitable segurament necessita una inversió de molt més de vuit mil euros. I si el llogater no és gaire curós (com acostuma a passar) possiblement el propietari haurà de tornar a fer-hi alguna inversió per condicionar-lo quan el recuperi. Comptat i debatut, vuit mil euros màxim és possible que sigui una xifra insuficient per convèncer a qui no n'està.
