La col·locació de la primera pedra de la FUB3 ha iniciat un nou període d'obres a la Fundació Universitària del Bages (FUB). Des de la construcció de la seu principal a l'avinguda Universitària, el 2002, aquests períodes s'han anat succeint cada vegada en intervals més petits de temps. En 16 anys, la FUB ha passat de concentrar tota la seva activitat en un sol edifici a necessitar-ne quatre. És evident: la FUB creix.
És un creixement, en primer terme, en activitat. La institució amplia instal·lacions perquè necessita espai per a nous projectes. És indubtable que la federació amb la Fundació Universitària Balmes, el 2014, va suposar un punt d'inflexió que ha permès donar projecció a iniciatives impensables abans: els estudis de Medicina, els màsters oficials o els grups de recerca, per esmentar-ne alguns. Convertir-se en el campus Manresa de la UVic-UCC ha estat un gran salt endavant. Tanmateix, l'embrió del creixement sostingut i sostenible ve de lluny. La inquietud per explorar nous límits que completin i projectin la seva raó de ser en el terreny de la formació superior és un element bàsic en la trajectòria de la FUB. De fet, és aquesta actitud la que hi ha darrere la Clínica Universitària, el Centre Internacional de Simulació d'Alt Rendiment Clínic, l'organització del congrés 2018 de la Societat Espanyola de Simulació i Seguretat del Pacient (SESSEP), el laboratori d'experimentació i ciència per a infants de 0 a 6 anys, Lab 0-6, o programes d'extensió universitària com el de la FUB+GRAN, per a persones de més de 55 anys, o l'UniversiMés, per a persones amb discapacitat intel·lectual.
És un creixement que, a més, té un impacte físic sobre la ciutat. Perquè creiem que la transforma i la millora. L'opció de la FUB per ampliar el seu campus seguint un model de concentració geogràfica ha contribuït a desenvolupar urbanísticament el sector nord de la ciutat, amb superfícies àmplies i obertes que s'integren bé i aporten qualitat a la trama urbana. Hem intentat que cada nova construcció contribuís a fer més amable l'entorn físic de la zona universitària, donant sentit i contingut a aquesta denominació.
És un creixement, finalment, que és el fruit d'una doble fidelitat: a la seva missió com a institució universitària i al seu compromís amb la ciutat. Així, les noves activitats no són un caprici de créixer per créixer sinó que connecten directament amb la vocació de la institució per oferir oportunitats de desenvolupament personal i professional a més i més persones, per donar resposta a les seves necessitats formatives en els diferents moments de la vida i per fer-ho amb una actitud innovadora, incorporant noves metodologies, noves eines tecnològiques i nous enfocaments. Fidelitat, doncs, a la seva missió com a institució universitària.
Però fidelitat també als seus orígens. I és que el creixement de la FUB no beu només del compromís amb el coneixement sinó també del seu arrelament profund i sincer a la ciutat. La FUB és una institució que sap on va però també, i sobretot, que sap d'on ve. Va néixer fa vint-i-vuit anys de la voluntat de les institucions locals, aquelles que, representades en el seu patronat, li donen el seu caire plural, que li permeten projectar-se al món des de la seva genuïnitat local. I és des d'aquest arrelament que la FUB ha convertit tots els seus períodes de creixement en una oportunitat per fer de Manresa una ciutat millor, més atractiva, més pròspera.
Les obres a la FUB3 per adequar el recinte modernista de l'Escorxador com a equipament universitari donant un nou valor a patrimoni arquitectònic protegit és un bon exemple d'aquest creixement de la universitat que alhora aprofundeix en el seu compromís amb la ciutat.
